Els moviments migratoris interiors, aquells que tenen lloc dins del territori de l'Estat espanyol, van suposar una pèrdua de 25.552 habitants a la província de Barcelona durant l'any passat. Aquesta xifra va quadruplicar el saldo negatiu de 2001 i va suposar que, per primer cop, la demarcació encapçalés la classificació i destronés Madrid del capdavant, una posició que havia restat inamovible durant els últims anys malgrat que l'índex de mobilitat dins la demarcació és, percentualment, el més alt de Catalunya. Es tracta d'un tipus d'emigrant que, amb nacionalitat espanyola o sense, coneix el territori i que, en la major part dels casos fuig cap a les demarcacions de Tarragona, Girona o Lleida. Els altres punts de destinació més freqüents són les illes Balears, la Comunitat Valenciana, Madrid i, sobretot en el cas dels emigrants autòctons, diverses províncies d'Andalusia com ara Granada, Sevilla, Màlaga, Còrdova i Cadis. El creixent augment d'aquest tipus d'emigració contrasta amb els resultats de Tarragona i Girona, on les migracions en sentit invers són molt més nombroses.

La demarcació més meridional de Catalunya va guanyar durant el 2006, 9.611 habitants, quasi el doble de l'increment registrat l'any 2002, d'un total de 5.746 persones, i es va situar així com la segona amb més creixement. Girona, que cada any registra un saldo migratori interior positiu i que està entre les vuit primeres, ha vist com aquest creixement es desaccelerava els últims tres anys. La major part d'aquest contingent és d'origen estranger, més de 34.000 d'un total de poc més de 60.000, tal com passa amb la resta de demarcacions. Amb tot, Lleida, que l'any passat va guanyar tan sols 160 habitants, és la demarcació més estable en termes de saldo quantitatiu i té una emigració de major proximitat.