| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 5 de maig de 2024


diumenge, 15 de juliol de 2007
>

Les expropiacions són el problema dels municipis per refer els camins

El ministeri ha reservat ara una partida econòmica per subvencionar-les

ORIOL MAS. Girona
Les expropiacions de terrenys són el gran problema amb què es troben els ajuntaments per tirar endavant projectes per fer o arreglar camins de ronda. Una de les condicions que l'Estat i la Generalitat posen per executar aquests camins és que siguin els ajuntaments els que expropiïn i facin el manteniment de l'obra, però amb els recursos de què disposen és complicat. Fa pocs mesos, però, el Ministeri de Medi Ambient ha posat a disposició dels municipis una partida per subvencionar-les.


+ El camí que s'ha refet recentment a Tossa. Foto: ANNA PUIG

La bossa de diners que el ministeri ha reservat per a expropiacions de terrenys per fer-hi camins, sempre com a subvencions a sol·licituds dels ajuntaments, ha de ser una empenta per desencallar alguns dels projectes de camins de ronda del litoral gironí, juntament amb la nova llei del sòl, que permet expropiar terrenys rústics a un preu molt menor del que hi havia fins ara. Així s'han generat noves perspectives en la recuperació de trams abandonats o fets malbé. De fet, tant el Ministeri de Medi Ambient com Política Territorial i Obres Públiques tenen diversos projectes al calaix, pendents de disposar dels terrenys necessaris per executar-los.

I és que tant Estat com Generalitat posen a mans dels municipis la responsabilitat d'arribar a acords amb els propietaris de les finques particulars per on han de passar els camins, una tasca complicada pels esforços econòmics i jurídics que comporta. Per tant, molts d'aquests projectes queden en punt mort, en espera que el municipi prioritzi el tema.

En altres casos, és l'Ajuntament el que redacta el projecte –per exemple, si ja té els terrenys perquè són tots públics–, i l'envia a Costes perquè l'aprovi. Així s'evita que el disseny del camí sigui desproporcionat o poc integrat en l'entorn, com ja ha passat en alguns casos en què el projecte ha retornat a Madrid sense l'aprovació municipal.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Catorze finques incompleixen la llei perquè tallen els camins de ronda de la Costa Brava

>Les rondes de vigilància de la Guàrdia Civil en la postguerra

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.