| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 5 de maig de 2024


diumenge, 15 de juliol de 2007
>

Les rondes de vigilància de la Guàrdia Civil en la postguerra



ORIOL MAS. Girona

Un camí de ronda és, a grans trets, un sender que ressegueix la línia de costa. L'aplicació del terme a aquest concepte prové de la postguerra, però és manllevat d'una accepció més antiga, quan s'utilitzava per definir el passadís que rodejava les muralles i que servia per controlar el recinte. A la costa es va adoptar aquest nom a partir de la postguerra, quan la Guàrdia Civil va començar a utilitzar aquests corriols per controlar el contraban que es feia en platges i cales, on es desembarcava la mercaderia. L'origen dels camins en si és més antic, però va ser a partir de llavors quan van aconseguir tenir una gran importància, no només per la policia, sinó també pels mateixos contrabandistes, que els feien servir com a ruta per creuar la frontera entre França i Catalunya. La millora econòmica en les dècades posteriors va fer que de mica en mica perdessin l'utilitat, fins que els últims anys la seva recuperació ha servit d'atractiu patrimonial i turístic, i ha permès obtenir vistes privilegiades de la Costa Brava només comparables a les que es poden aconseguir en barca des del mar.

La llei de costes estatal acota molt bé per on ha de passar un camí de ronda. Ha de ser fora de la zona de domini maritimoterrestre –delimitada per unes fites blanques que es poden veure al llarg de la costa i que indiquen el punt fins on es té constància que ha arribat l'aigua en dies de temporal–, comptant sis metres des de la fita cap a l'interior. Aquest espai es considera com a servitud de pas i, per tant, és obligatòriament públic i s'hi ha de permetre el trànsit de vianants. En canvi, la llei no és gens explícita amb les condicions que ha de tenir el camí: pot ser de terra o de ciment, de dos o de quatre metres, amb baranes o sense, i més dur o més planer. Tot depèn del projecte, que han de consensuar l'Estat o la Generalitat amb els ajuntaments.

Només hi ha dos punts on és impossible fer camins de ronda: la desembocadura de rius i alguns ports nàutics. En els nuclis urbans, en canvi, els passejos marítims ja es comptabilitzen dins d'aquesta categoria.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una tomba a Cap Roig.

>Esllavissada a Sant Feliu de Guíxols.

>Cala Cristus de Sant Antoni.

>Per la piscina del parador.

>Tanca a cala Conca.

>Les expropiacions són el problema dels municipis per refer els camins

>Catorze finques incompleixen la llei perquè tallen els camins de ronda de la Costa Brava

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.