A l'entrada del darrere del MNAC, cinquanta seguidors dels Stones esperaven impotents que un passi per accedir al museu els caigués del cel. A l'entrada del davant, 750 accionistes i alts, altíssims, càrrecs d'arreu del món del Deutsche Bank accedien mitjançant una llarga catifa vermella a l'interior d'on s'havia de protagonitzar el xou exclusiu dels Stones. Els trepes, si n'hi va haver, no ho tenien fàcil: primer, sortejar l'equip de seguretat del MNAC, després els ja més imponents vigilants del Deutsche Bank. Finalment, la impenetrable guàrdia d'acer de Ses Satàniques Majestats, que una vegada el MNAC va tancar a les set de la tarda l'accés al públic general, va rastrejar els lavabos, armaris i altres possibles amagatalls del museu on els seguidors més agosarats del grup es podrien haver endinsat.

No n'hi va haver per a tant. A les set, el bateria Charlie Watts caminava uns quants metres a peu fins a l'accés del MNAC, acompanyat pel corista Bernard Fowler i sense que pràcticament ningú l'observés. Després ho van fer Tim Rice, Lisa Fisher, Chuck Leavell, Blondie Chaplin i la resta dels músics d'acompanyament. Finalment, Mick Jagger, Keith Richards i Ron Wood, cadascú amb la seva pròpia furgoneta, que no va obrir les portes fins que ja era dins d'un dels aparcaments del MNAC. Mitja hora després van interpretar Tumblin' dice, It's all over now i Ruby Tuesday en una prova de so (fa uns dies a l'estadi no van ser ells els que van fer les proves) i, a un quart de nou, els convidats afortunats a l'esdeveniment començaven a accedir a l'acordonada entrada del MNAC tot prenent un mojito que els oferien uns cambrers sense possibilitats, minuts després, d'assistir al concert dels Stones i observar unes fonts de Montjuïc a ple rendiment.

A l'interior del museu, 75 taules de deu persones cadascuna aplegaven tot el públic de la setena actuació de la història dels Rolling Stones en terres catalanes.