dimecres, 11 de juliol de 2007
> Recuperació de la Botigueta de la Cort Reial
Fa pocs dies, un dels col·laboradors més fidels de Güell, Lluís Hereu, va trucar al comissari de la mostra, Antoni Álvarez, a les onze de la nit, per explicar-li, emocionat, que la restauració a l'estat original de la Botigueta de la Cort Reial, l'interior de la qual havia dissenyat l'artista banyolí, havia quedat «tal com ell la va fer». L'interior d'aquesta botiga, situada a la cantonada de les Voltes d'en Rosés, on es retalla una magnífica escultura en bronze de Fidel Aguilar, és només una de les obres fetes en espais públics per Güell, que deia que la gent no anava als museus i que calia treure l'art al carrer. Va col·laborar amb Estampa Popular, va fer aparadors, va realitzar el primer happening de Catalunya i va crear els anomenats «temples de la música», que concebia com a autèntics punts de trobada en què el visitant podia gaudir de pintura, escultura, música, teatre, dansa i arquitectura al mateix temps. La més cèlebre d'aquest tipus d'obres és el Cafè del Mar d'Eivissa, juntament amb Es paradís terrenal, un jardí musical en què fa un homenatge a l'estany. El punt d'origen d'aquests temples, però, se situa en la seva estada al seminari i en els guarniments que feia d'altars i esglésies. El primer temple va ser l'Skinsad de Banyoles, i després va continuar amb el Saint Trop de Lloret de Mar i L'envelat del follet d'Olot. Tots tres van suposar un nou concepte d'oci i van marcar una generació de joves gironins.
|
