En alguns casos, els partits promocionen regidors i alcaldes donant-los un lloc al Consell Comarcal, mentre que en altres aquesta oportunitat es converteix més en un premi de consolació després d'uns resultats electorals adversos o no prou bons per haver-se assegurat alcaldies i governs, com ara Jordi Soler (CiU) a Calonge, Carles Negre (CiU) a Torroella de Montgrí, Pere Cabarrocas (PSC) a Quart i Juli Fernández (PSC) a Palafrugell, als quals els pactes postelectorals els van arrabassar l'alcaldia. En la nova composició dels consells comarcals, tant hi ha cares conegudes com altres de noves, i la correlació de forces ha canviat, tot i que els colors polítics de les presidències no varien gaire. No hi ha cap consell comarcal que tingui un govern d'un sol color polític amb majoria.

En alguns consells ja s'han definit les àrees que correspondran a cada conseller. Per exemple, al Baix Empordà, on Tots per Sant Feliu (TSF) ha aconseguit per primer cop un lloc i entrarà en el govern del PSC, ERC i ICV-EUiA (el govern més ampli de tots), els socialistes, a part de la presidència i la tercera vicepresidència, es queden les àrees d'Assistència als Municipis, Règim Interior, Sanitat, Benestar Social, Educació i Joventut. ERC, a part de la primera vicepresidència, Hisenda, Promoció Econòmica, Turisme, Consum i Cultura, i ICV, a part de la segona vicepresidència, Medi Ambient, Polítiques d'Energies i Aigua i Oficina d'Habitatge. En les absències del president, el seu substitut no serà ni el primer ni el segon vicepresident, sinó el tercer, el també socialista Juli Fernández.

El recurs que va presentar CiU contra la computació de llistes associades podria retardar també la constitució dels consells, però es preveu que sigui a mitjan juliol.