En tots tres pantans, les dades del nivell d'aquest any són inferiors a la mitjana dels últims cinc anys. Les precipitacions que s'han anat succeint aquesta primavera no han estat suficients per recuperar els nivells habituals d'aquesta època dels embassaments, ja que en els sis mesos anteriors havia plogut molt poc i, a més, les nevades d'aquest hivern no han estat gaire importants. Això havia afectat sobretot el sòl, que estava molt sec, i que ha estat el principal beneficiat de les precipitacions primaverals. D'aquesta manera, per exemple, s'ha reduït el risc d'incendis, ja que la vegetació presenta en general un bon grau d'humitat. Ara bé, en el cas de les comarques gironines les pluges no han estat suficients perquè l'aigua anés a parar als pantans, i bona part s'ha quedat al sòl. Tot i això, la situació ara mateix és molt més optimista que la que es plantejava el mes de febrer, i s'han esvaït les possibilitats que en algun punt, i durant tot el que resta d'any, es pugui arribar a una fase d'emergència per manca de recursos hídrics. De fet, ahir va entrar en fase d'excepcionalitat 1 la conca del Fluvià, però encara està lluny dels límits d'emergència.

Pel que fa als embassaments, el de Sau –que si bé és a Osona forma part de la conca del Ter– és el més afectat, i el que comparativament ha baixat més de nivell d'aigua respecte al 2006 i a les mitjanes dels últims cinc i deu anys. De fet, és l'únic de tots tres que està per sota del 50% de la seva capacitat. El de Susqueda, el de més capacitat de tots tres, és el que ha baixat menys percentualment, i ara mateix està en el mateix nivell que la mitjana dels últims deu anys.

Finalment, el de Boadella està una mica per sota de les seves xifres habituals, si bé en tractar-se de l'embassament més petit ha baixat més percentualment, un 30% respecte a l'any passat.