| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 15 de juny de 2007
>

El Congrés celebra 30 anys de democràcia

El Rei rememora l'esperit de la transició i demana cohesió, unitat i consens per fer front al terrorisme

N.G..
Vistes les grans qüestions que afecten l'Estat, el Rei va demanar ahir davant les Corts que es busqui l'enteniment partint del diàleg sincer i va subratllar que 30 anys de democràcia «són molts per deixar clar, una vegada més, que la violència terrorista mai aconseguirà els seus objectius». Joan Carles I va fer aquestes afirmacions en l'acte solemne que es va celebrar ahir a la tarda al Congrés dels Diputats amb motiu de la commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques a l'Estat espanyol, celebrades el 15 de juny del 1977. Durant l'acte també es va homenatjar la figura d'Adolfo Suárez com a impulsor del procés democràtic en l'etapa de la transició. En l'acte, hi van participar tots els grups parlamentaris a excepció d'ERC.


+ Els presidents del govern estatal i del Congrés ahir amb la família reial en els actes de commemoració del 15-J. Foto: EFE

El president del Congrés, Manuel Marín, va enaltir ahir la figura del rei durant la transició espanyola, perquè, segons va argumentar, Joan Carles va abanderar el desig de llibertat i la democràcia que ambicionaven els espanyols. En l'acte de commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, que es va celebrar al Congrés presidit pels reis i el príncep, Marín també va tenir paraules d'elogi per als polítics d'aquella època i, amb la vista posada en el present, va apel·lar a la unitat de les forces democràtiques.

Després que es projectés un vídeo sobre el paper de la Corona en la recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol, Marín va justificar aquest homenatge en la necessitat de recordar el que es va fer entre tots i, «per mèrits propis», el que van fer la Corona i el Rei, i va felicitar al monarca per haver sabut, segons va dir, «comprendre i abanderar» el desig majoritari dels espanyols: «Volíem llibertat –va apuntar–, volíem la democràcia, volíem ser europeus, volíem ser normals.»

Joan Carles I va tancar amb les seves paraules la commemoració del 30è aniversari de les eleccions del juny de 1977 i va explicar que no es cansarà de repetir que «el futur depèn de nosaltres, que tenim la capacitat de conduir i liderar el camí cap a un futur cada vegada millor». El monarca va demanar una especial dedicació «a derrotar l'abominable xacra del terrorisme cruel i inhumà que tantes víctimes i dolor ha generat, forjant de nou –com tantes vegades he demanat– la necessària cohesió i unitat per arribar a un objectiu tan vital com irrenunciable». Després d'indicar que fa «dècades que patim les brutals conseqüències del terrorisme, les seves extorsions i amenaces». «Avui la continuem suportant. Penso especialment en la societat basca», Joan Carles I va recordar el deure moral contret amb les víctimes i les seves famílies. Va expressar també la «serena convicció» que els espanyols «sempre protegiran les institucions i forces de seguretat en aquesta lluita, utilitzant tots els instruments de l'Estat de dret». Va advertir que «divisions i desavinences no poden ser companys de ruta d'una gran nació com Espanya, la transició política de la qual, marc de convivència democràtica i profunda modernització, segueixen sent exemples per al món i ens ha de servir d'estímul als espanyols».

El rei va dir també que «avançar dia a dia, superant noves dificultats i desafiaments és una tasca per a la qual necessitem disposar d'una convivència serena, integradora i influent al servei del progrés i de l'interès general».



ELS CONVIDATS

Després dels discursos, Marín va aixecar la sessió i parlamentaris d'avui i d'ahir, juntament amb les diferents autoritats convidades, es van poder retrobar als passadissos del Congrés. Però molts dels convidats, com el president del govern estatal i altres membres de l'executiu, van esperar a l'hemicicle per poder saludar l'exsecretari general del PCE Santiago Carrillo i l'exsecretari general de CCOO, Marcelino Camacho, que van ser els més saludats.

Entre les principals absències, destacaven la dels expresidents Adolfo Suárez –pel seu estat de salut–, Felipe González i José María Aznar, que van al·legar raons d'agenda.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>L'absència d'ERC

>De la dictadura a la democràcia

>L'esbós del mapa polític català

>els protagonistes

>El Congrés celebra 30 anys de democràcia

>El Congrés celebra 30 anys de democràcia

>El Congrés celebra 30 anys de democràcia

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.