El carrer del Call, el de Sant Honorat, la baixada de Santa Eulàlia, el carrer de Sant Sever i el dels Banys Nous formen el perímetre del Call Major de Barcelona. Més avall, entre el carrer de la Boqueria, el de Rauric Alsina, el de la Lleona i el d'Avinyó, hi ha la zona que havia estat el Call Menor. En aquestes dues àrees, actualment de les menys visitades del barri Gòtic barceloní, hi rau la història de la comunitat jueva que havia habitat a Barcelona en l'època medieval, entre els segles XII i XIV.
Des de fa uns anys, l'Ajuntament de Barcelona, a través de la Comissió Interdepartamental del Call, ha fet un esforç per recuperar i difondre la història dels jueus a Barcelona, que darrerament s'ha popularitzat a través de la novel·la d'Ildefonso Falcones, L'església del mar . La senyalització dels espais en què va viure aquesta comunitat, i la conservació i museïtzació dels pocs vestigis que queden de l'antic Call són el resultat tangible d'aquest esforç, que ahir van presentar els regidors en funcions Carles Martí (responsable de Cultura i de Ciutat Vella) i Katy Carreras-Moysi (titular de Relacions Ciutadanes i Institucionals).
Des d'un principi, l'Ajuntament de Barcelona es va plantejar la recuperació històrica del Call com un projecte amb diferents objectius. Una d'aquestes finalitats és la divulgació històrica. Martí remarcava ahir que el Call és una nova ruta de descobriment de la ciutat que s'afegeix a les que ja existeixen –una de les quals, la de les muralles medievals, es va presentar la setmana passada–. Un altre objectiu té un tarannà més social i econòmic: mostrar la història del Call ajudarà a revitalitzar una part del centre de la ciutat encara poc explotada. Martí va parlar ahir de dinamització d'aquesta «petita part, però important per al centre». Finalment existeix un objectiu ideològic: «Posem de manifest que la ciutat no té problemes per fer efectiva la seva pluralitat d'origen i en l'actualitat.» Martí hi va afegir: «Ens sentim hereus també d'una arrel judaica, que continuem reivindicant, i acceptant.»
En aquest punt Martí va anunciar que el centre d'interpretació dels barris jueus de Barcelona obrirà el setembre. Estarà situat al número 8 del carrer de l'Arc de Sant Ramon, en un dels pocs edificis de l'època jueva que es conserven, que va comprar l'Ajuntament de Barcelona l'any 2002 amb aquesta finalitat. Aquest espai completarà el projecte de recuperació històrica i cultural del Call.
POQUES RESTES
Amb la senyalització que ahir es va presentar públicament i que ha estat dissenyada segons els mateixos criteris d'homogeneïtat pel Museu d'Història de la Ciutat, s'han confeccionat una guia i un fulletó de suport per poder realitzar i completar el recorregut. Carreras-Moysi destacava ahir la necessitat d'editar aquest material complementari perquè «si bé alguns dels senyals estan situats sobre restes que encara es conserven, en la majoria de casos s'ha de ser imaginatiu perquè la senyalització hi és però els elements que es descriuen han desaparegut».
La ruta conté nou espais, la majoria dels quals se situen al Call Major. El recorregut comença al carrer del Call, on hi havia l'entrada al barri jueu. Segueix pel carrer de Sant Honorat, al límit est del barri, on també hi havia un portal d'accés, una font i la sinagoga Poca. Al carrer de Sant Sever i a la baixada de Santa Eulàlia se situa el tercer punt, al límit nord del Call. En el quart punt el visitant troba la placeta de Manuel Ribé i l'espai on es construeix el centre d'interpretació. Al carrer Marlet, el cinquè punt, hi ha una de les restes més conegudes del Call barceloní, una làpida encastada al mur de la casa número 1, on diu: «Fundació Pia de R. Samuel Ha-sardí, el seu llum crema permanentment.» Més endavant es visita el lloc on hi havia la sinagoga Major i les cases dels membres més importants de la comunitat, els espais on s'ubicaven els banys públics medievals fundats l'any 1160, o l'accés del Call Menor, una altra urbanització del segle XIII i independent del Call Major.
)
)
)
