Les dades provisionals del padró que va publicar ahir l'Instituto Nacional de Estadística constaten un nou creixement de la població de les comarques gironines, que per primera vegada superen els 700.000 habitants, amb la incorporació de 17.457 persones empadronades. També és cert que les xifres constaten un cert fre en el creixement de població, ja que l'any anterior havia estat de prop de 23.000 persones.

El creixement es relaciona especialment amb la població estrangera, perquè representa dos de cada tres persones que s'han empadronat, i el 18,2% de la població total. Per països, encapçalen el rànquing de gent empadronada el Marroc (32.113), Romania, (9.018), Gàmbia (7.092), França (7.013), Alemanya (4.451), Argentina (4.306) i Hondures (4.139) –vegeu el gràfic–.

Precisament el col·lectiu d'hondurenys és un dels que ha augmentat més a les comarques gironines, amb un creixement del 52%. També destaca l'augment de les persones que provenen de Bolívia (33%), Brasil (36%), Romania (31%) i Mali (26%). Per contra, destaca el descens de les de Gàmbia o l'Equador.

El major creixement de la població immigrada afecta el conjunt de Catalunya, on hi ha 7.197.174 persones empadronades, de les quals 966.004 són estrangeres, és a dir, el 13,4% del total. En cinc anys, la població de fora de l'Estat espanyol gairebé s'ha doblat a Catalunya i ha passat de les 543.008 persones el 2002 a les 966.004 actualment.

Catalunya és la tercera comunitat en creixement demogràfic per darrere del País Valencià i Andalusia, i per davant de Madrid. En canvi, se situa en el cinquè lloc pel que fa al pes demogràfic dels estrangers, per darrere de les Illes Balears (18,4%), el País Valencià (15,9%), Múrcia (14,4%) i Madrid (14,1%).