«En un segle podem dir ben bé que veníem del tren i ens toca imperiosament tornar-hi.» Amb aquesta cita, que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va dir al Parlament al febrer, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial resumeix en el seu informe la seva aposta de futur.

El valor econòmic del corredor d'infraestructures del Mediterrani per al transport de mercaderies i el caràcter turístic de les comarques gironines han fet que la millora de la xarxa viària sigui una de les principals eines per al desenvolupament social i econòmic. Això ha fet que el transport col·lectiu sigui deficitari, que hagi provocat una roda en què les inversions en carreteres han promocionat l'ús del vehicle privat i s'hagi abandonat el transport públic. De retruc, s'han afavorit els embussos, ha disminuït la qualitat de vida a les ciutats pels sorolls i la contaminació, i la gent tendeix a anar a viure a la perifèria. I per anar a treballar, agafa el cotxe, completant així el «cercle de la mobilitat insostenible».

Tot i aquest escenari, l'informe valora positivament la implantació a l'àrea de Girona de l'Autoritat Territorial Metropolitana, amb un servei d'autobusos que engloben 41 municipis. Tot i això, aposta pel tren com un dels principals eixos de futur, i remarca que el Pla d'Infraestructures del Transport preveu diverses actuacions en aquest sentit, com ara l'eix transversal ferroviari i l'estudi dels tramvies entre Girona i Olot i la Costa Brava. Si bé afirma que aquestes actuacions podrien arribar tard, potenciar el tren permetria evitar la fragmentació del territori i reduir les emissions de CO2 i la dispersió urbanística, i ajudaria a compactar nuclis al voltant de la línia ferroviària.