Les instal·lacions hidràuliques són les majoritàries a les comarques gironines per generar energia, amb 75 punts formats sobretot per minicentrals hidroelèctriques i les centrals situades als embassaments i preses dels rius Ter, Muga, Ser i Fluvià. El Ripollès és on es poden trobar més centrals d'aquest tipus –45–, que desvien sobretot l'aigua del Ter i els seus afluents per aprofitar salts i generar energia. Aquestes minicentrals, però, produeixen només un petit percentatge de l'electricitat generada a les comarques gironines. Les centrals situades als pantans, en canvi, generen proporcionalment un percentatge més elevat. La planta situada a Susqueda és la que té més capacitat, i té un 42% de tota la potència instal·lada a les comarques gironines.

Darrere les centrals hidràuliques trobem, pel que fa a número d'instal·lacions, l'energia solar fotovoltaica, amb 38 punts repartits per totes les comarques. El baix rendiment d'aquest tipus d'energia, però, fa que només generi un 0,1% dels quilowatts a les comarques gironines. Després ja hi ha la cogeneració i grups electrògens, que, tot i tenir només 12 instal·lacions, genera més de la meitat de l'electricitat a la demarcació. Aquests equipaments estan situats sobretot en indústries que necessiten electricitat i calor per als seus processos productius. Tot i que és un sistema que requereix gasoil o gas natural per funcionar, el pes d'aquests combustibles hi és en una proporció molt baixa, i per això es tracta d'una de les instal·lacions preferides per entitats ecologistes amb vista al futur. La poca quantitat de CO2 que envien a l'atmosfera i el llarg recorregut que encara té per davant són els seus principals punts a favor. Les depuradores i l'incineració de residus són els altres sistemes de generació utilitzats, però els percentatges sobre el total de l'electricitat originada a les comarques gironines continua sent molt petita. Altres possibilitats, com ara l'energia eòlica, encara no estan desenvolupades.