| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


diumenge, 3 de juny de 2007
>

Un grup d'experts afirma que els municipis han tingut massa llibertat en urbanisme

Del 1987 al 2002 el sòl construït va augmentar un 52% a les comarques gironines, un 12% més que la mitjana estatal

ORIOL MAS. Girona
Els municipis han tingut massa llibertat en urbanisme. Això és el que opina un grup d'experts que, agrupats en el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), han elaborat el primer Informe de la Sostenibilitat de les Comarques Gironines (vegeu la peça inferior). El CST culpa la Generalitat de no haver avançat en una planificació global de país durant més de 20 anys, i d'haver permès que cada ajuntament dissenyés, sense cap ordenament superior i segons els seus interessos, el creixement urbanístic. Del 1987 al 2002 el sòl construït va augmentar un 52% a les comarques gironines, un 12% més que la mitjana estatal. Segons el CST, és «lloable» l'esforç que està fent l'actual govern català per redactar el planejament supramunicipal, però creu que «arriben tard».


El territori està mal organitzat. Cada ajuntament ha anat a la seva, segons els seus interessos –reflectits en el pla general– i segons si volia ser un poble turístic, residencial o industrial. O les tres coses alhora. Com que ningú li deia què havia de ser, durant 25 anys ha evolucionat com ha volgut, sense tenir en compte què feia el del costat ni fent prevaldre l'interès general per sobre del particular. Tot això, amanit amb una voraç captació d'ingressos per permisos d'obres i IBI per poder finançar els serveis i els equipaments. Segons l'informe, els ajuntaments han aprofitat la manca de criteri global i la potencialitat estratègica i econòmica de les comarques gironines per utilitzar el territori com a moneda de canvi.

Aquesta és la conclusió urbanística de l'Informe de la Sostenibilitat de les Comarques Gironines, que ho demostra amb la dada següent: el 1987 la demarcació tenia 13.223 hectàrees construïdes, i el 2002, 20.080. Segons els experts que han elaborat l'informe, els culpables són, però, els governs de la Generalitat, que no van desenvolupar la planificació supramunicipal que marcava la llei de política territorial aprovada el 1983: «la falta d'aquesta visió de conjunt, per manca d'acció governamental els darrers 20 anys, ha comportat una organització territorial fragmentària (...) que ha respost a interessos parcials, no a la integració d'uns i altres aspectes en funció de les seves interaccions».

El pes del sector turístic i les segones residències, la mobilitat i la proximitat amb les grans infraestructures i el trasllat de població provinent de Barcelona són elements que, segons l'informe, fan imprescindible un planejament gironí, «per prevenir que les singularitats arquitectòniques, paisatgístiques i culturals gironines desapareguin».

Tot i aquesta visió crítica, l'informe també posa èmfasi en la planificació «accelerada» que està fent des de fa poc el govern, i per als propers 25 anys, si bé considera que arriba tard. Actualment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està elaborant diversos documents, com ara plans directors urbanístics –per exemple, el de les colònies del Ter o les àrees urbanes de Girona i Figueres, o els que ja estan acabats de la Serra de Rodes i del sistema costaner– i plans directors territorials –s'estan elaborant els de la Garrotxa i el Ripollès, i ja està acabat el de l'Empordà–. Aquests se sumen als plans sectorials –com el de ports i el d'equipaments comercials–. Tots han de desembocar en el pla territorial de les comarques gironines, que està previst que s'acabi el primer semestre del 2009, i en el qual s'haurà de definir el desenvolupament de tota la demarcació. La redacció de catàlegs i cartes del Paisatge –que el posa en valor i el vol garantir– és un altre element valorat, que ha d'ajudar a la sostenibilitat del territori, objectiu final de l'informe.





115
m² ocupats per cada habitant.
Cada gironí ocupa una mitjana de 115 m² de sòl construït en el territori, tenint en compte el sòl urbà, carrers, places, jardins i sòl industrial, i segons dades del 2002. Sense el sòl industrial, la mitjana baixaria fins als 106 m², si bé en aquestes xifres no hi ha inclosos la superfície de les infraestructures i l'espai que ocupen les plantes dels edificis de més d'un pis, fet que encara les elevaria una mica més. El Ripollès, amb 75 m², i la Selva, amb 97 m², són les comarques on la mitjana és més baixa, mentre que la Garrotxa, amb 125 m², i el Baix Empordà, amb 159 m², són les zones on la mitjana d'ocupació del territori és més alta.




dies de sèrie.
L'Informe de Sostenibilitat de les Comarques Gironines és un document que ha elaborat el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), un ens que agrupa diverses associacions de defensa del territori, professors universitaris i entitats socials. Amb l'ajuda d'institucions i administracions, el CST ha creat un ampli document transversal on es defineix la situació de les comarques gironines i se n'analitza l'estat de salut i les perspectives de futur en camps tan diversos com la construcció, l'agricultura, el turisme, l'educació i el medi natural, entre altres. El Punt, des d'avui i fins dijous, explicarà alguns dels continguts –separats temàticament– més rellevants de l'informe.




Alt Empordà - Sòl no urbanitzable no protegit: 65,4%
- Sòl protegit: 29,8%
- Sòl urbà i urbanitzable: 4,8%

Baix Empordà - Sòl no urbanitzable no protegit: 55,7%
- Sòl protegit: 33,8%
- Sòl urbà i urbanitzable: 10,5%

Garrotxa - Sòl no urbanitzable no protegit: 45,9%
- Sòl protegit: 52,2%
- Sòl urbà i urbanitzable: 1,9%

Gironès - Sòl no urbanitzable no protegit: 62,7%
- Sòl protegit: 29,9%
- Sòl urbà i urbanitzable: 7,4%

Pla de l'Estany - Sòl no urbanitzable no protegit: 91,4%
- Sòl protegit: 5,2%
- Sòl urbà i urbanitzable: 3,4%

Ripollès - Sòl no urbanitzable no protegit: 66,3%
- Sòl protegit: 32,6%
- Sòl urbà i urbanitzable: 1%

Selva - Sòl no urbanitzable no protegit: 69,6%
- Sòl protegit: 22,5%
- Sòl urbà i urbanitzable: 8%

(Les dades no inclouen la Xarxa Natura 2000)






159
polígons industrials.
A les comarques gironines hi ha 159 polígons industrials repartits en 81 municipis. El Gironès és on n'hi ha més: 30 en 14 municipis diferents. Així i tot, l'informe valora positivament que alguns d'aquests polígons són limítrofs, i a la pràctica acaben sent supramunicipals. Aquest seria el cas de Girona, Salt i Vilablareix. Malgrat tot, això no és l' habitual, la majoria no estan connectats i estan allunyats dels nuclis urbans per evitar molèsties entre el sector industrial i el residencial. La mobilitat obligada, habitualment en vehicle privat, és un dels problemes derivats d'aquest model, segons l'informe.




159
polígons industrials.
A les comarques gironines hi ha 159 polígons industrials repartits en 81 municipis. El Gironès és on n'hi ha més: 30 en 14 municipis diferents. Així i tot, l'informe valora positivament que alguns d'aquests polígons són limítrofs, i a la pràctica acaben sent supramunicipals. Aquest seria el cas de Girona, Salt i Vilablareix. Malgrat tot, això no és l' habitual, la majoria no estan connectats i estan allunyats dels nuclis urbans per evitar molèsties entre el sector industrial i el residencial. La mobilitat obligada, habitualment en vehicle privat, és un dels problemes derivats d'aquest model, segons l'informe.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un gironí necessita 16 anys de mitjana de sou íntegre per poder pagar un pis de 100 m²

>El sòl construït a les comarques gironines puja un 12% més que la mitjana estatal

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.