No és política però ha viscut amb intensitat l'evolució del nostre país. No té una gran oratòria. Parla com si es dirigís a la família, amb naturalitat i de manera distesa. De fet, seguint l'estil del seu marit. Però transmet intensitat, convenciment. En definitiva, es creu el projecte. Marta Ferrusola participa activament en aquesta campanya electoral i ahir va ser a Lloret per donar suport al candidat de CiU i actual alcalde, Xavier Crespo. I ho va fer en un esmorzar per a dones, amb 160 assistents.
Només arribar ja va demostrar tenir tics pujolistes. «Escolta, Crespo. Aquí a l'entrada de Lloret hi ha un cartell electoral del de Girona [referint-se al candidat de CiU a la capital gironina, Carles Puigdemont].» Crespo li diu que ja ho sap, que és un error i que ja ho resoldran. «Ja cal que el tapeu! Poseu-hi paper blanc, si cal! Cadascú a casa seva!», mana Ferrusola. Tot seguit entren al menjador de l'hotel on se celebra l'esmorzar i és rebuda amb tots els honors. De fons sona la sintonia convergent, aquell «per sempre i sempre serem la veu de Catalunya...». I ella entra brandant els braços, saludant tothom, petonejant les assistents.
Comença l'esmorzar –Crespo i els altres homes de la llista marxen; l'acte és exclusivament per a dones–. Poc abans dels parlaments, Ferrusola atén la premsa. I, en preguntar-li quina opinió té de Crespo, respon amb to maternal: «És una gran persona. I, a més, et mira amb aquells ulls, com de criatura...» I enumera qualitats del candidat.
Laura Bertran, número tres de la llista, puja dalt de l'escenari per fer el primer discurs –prèviament Crespo ha entrat a la sala–. Presenta cadascuna de les dones que formen part de la candidatura –representen un 40% de la llista– i anuncia el compromís de CiU de crear una regidoria de la dona. Després és el torn de Ferrusola. I fa una intervenció mig maternal, mig política. Dura però dolça. No sabria ben bé com definir-la. Algunes frases per exemplificar-ho. «Heu vist que eixerida és la Laura Bertran? I té una nena de tres mesos...» O, per l'altre costat: «És molt gros que a Lloret es presentin set llistes. Ens van a la contra, volen ensorrar-nos!». I, per acabar, una altre tic pujolista: «Heu de fer de caixa de ressonància. Heu d'anar a buscar vots per evitar aquest triumvirat [referint-se al tripartit] tan nefast!». I només li va faltar fer la comparació de les olives que fa el seu marit allà on va –diu Pujol que els vots són com les olives; no s'han de collir amb màquina sinó a mà, perquè si no sempre te'n pot quedar alguna a l'arbre–. Ferrusola acaba el discurs amb un eufòric: «Voteu en Crespo!» I ell se la mira amb aquells ullets...
)
