| |||||
|
dijous, 17 de maig de 2007 > Ferrusola i els ulls de Crespo
la crònica ANNA PUIG. Lloret de Mar
No és política però ha viscut amb intensitat l'evolució del nostre país. No té una gran oratòria. Parla com si es dirigís a la família, amb naturalitat i de manera distesa. De fet, seguint l'estil del seu marit. Però transmet intensitat, convenciment. En definitiva, es creu el projecte. Marta Ferrusola participa activament en aquesta campanya electoral i ahir va ser a Lloret per donar suport al candidat de CiU i actual alcalde, Xavier Crespo. I ho va fer en un esmorzar per a dones, amb 160 assistents. Només arribar ja va demostrar tenir tics pujolistes. «Escolta, Crespo. Aquí a l'entrada de Lloret hi ha un cartell electoral del de Girona [referint-se al candidat de CiU a la capital gironina, Carles Puigdemont].» Crespo li diu que ja ho sap, que és un error i que ja ho resoldran. «Ja cal que el tapeu! Poseu-hi paper blanc, si cal! Cadascú a casa seva!», mana Ferrusola. Tot seguit entren al menjador de l'hotel on se celebra l'esmorzar i és rebuda amb tots els honors. De fons sona la sintonia convergent, aquell «per sempre i sempre serem la veu de Catalunya...». I ella entra brandant els braços, saludant tothom, petonejant les assistents. Comença l'esmorzar Crespo i els altres homes de la llista marxen; l'acte és exclusivament per a dones. Poc abans dels parlaments, Ferrusola atén la premsa. I, en preguntar-li quina opinió té de Crespo, respon amb to maternal: «És una gran persona. I, a més, et mira amb aquells ulls, com de criatura...» I enumera qualitats del candidat. Laura Bertran, número tres de la llista, puja dalt de l'escenari per fer el primer discurs prèviament Crespo ha entrat a la sala. Presenta cadascuna de les dones que formen part de la candidatura representen un 40% de la llista i anuncia el compromís de CiU de crear una regidoria de la dona. Després és el torn de Ferrusola. I fa una intervenció mig maternal, mig política. Dura però dolça. No sabria ben bé com definir-la. Algunes frases per exemplificar-ho. «Heu vist que eixerida és la Laura Bertran? I té una nena de tres mesos...» O, per l'altre costat: «És molt gros que a Lloret es presentin set llistes. Ens van a la contra, volen ensorrar-nos!». I, per acabar, una altre tic pujolista: «Heu de fer de caixa de ressonància. Heu d'anar a buscar vots per evitar aquest triumvirat [referint-se al tripartit] tan nefast!». I només li va faltar fer la comparació de les olives que fa el seu marit allà on va diu Pujol que els vots són com les olives; no s'han de collir amb màquina sinó a mà, perquè si no sempre te'n pot quedar alguna a l'arbre. Ferrusola acaba el discurs amb un eufòric: «Voteu en Crespo!» I ell se la mira amb aquells ullets... |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|