En la primera intervenció, la candidata de CiU, Isabel Ruiz, va assegurar que la seva llista era potent, preparada per governar, en el que va ser un repte directe, un intent de buscar el cos a cos amb la seva oponent socialista, Teresa Ferrés, i de convertir el debat en una batalla excloent entre els dos partits que han tingut més regidors en la legislatura que ara s'acaba. Ruiz, que no es va cansar de dir que era una persona compromesa, en la línia de campanya que defensa la seva coalició, va comprovar com l'estratègia se li enfonsava quan Ferrés va puntualitzar que quan ella va entrar a l'alcaldia, el dèficit de l'Ajuntament, que era d'un milió i mig d'euros, ara l'havia transformat en un superàvit de més de vuit-cents mil i que amb els comptes sanejats, era el moment de començar a tancar projectes.

El debat, florentí de formes però dur de fons, va ensenyar a tot aquell que tingués dubtes que el trencament entre Ferrés i Espadalé és profund i que el fracàs de l'Ajuntament d'esquerres va ser un problema de sensibilitats i visions diferents sobre el compliment del pacte. Espadalé, com a bon representant ecosocialista, va defensar un poble de creixement sostenible, amb un desenvolupament solidari, i va carregar contra el nou pla general. Un pla que, en canvi, Antoni Bachiller, candidat de Ciutadans de Palamós, es va mostrar orgullós d'haver ajudat a redactar. Bachiller va coincidir amb Joan Fontanet, l'etern home del Partit Popular, en assegurar que volia «treballar en benefici de Palamós per sobre de qualsevol divisió partidista». Feliu Antúnez, d'ERC, va puntualitzar que la seva era una llista renovada, i va deixar clar que la seva prioritat era la cohesió social i la defensa del patrimoni.

Els sis candidats van coincidir a dir que a Palamós quedaven moltes coses per fer, des d'habitatges de protecció que frenessin l'especulació urbanística, fins a cobrir les mancances escolars i de la gent gran, amb la construcció, per exemple, d'un segon institut i d'una nova llar d'avis. Hi va haver coincidència en la potenciació del port, i especialment en la futura línia regular Palamós-Palma. Ruiz va anar més lluny, i va apostar per un port duaner, de frontera, un port Schengen. En el capítol econòmic, Espadalé va proposar la creació d'un institut de promoció amb representació de totes les forces polítiques, i els sectors empresarials i sindicals per dissenyar i encarrilar conjuntament el poble cap al futur. Bachiller va apostar per diversificar l'economia i afrontar l'aturada de l'embranzida constructora que en els últims anys ha generat molts recursos per als municipis.