Primer problema a l'hora de fer aquest perfil: l'espai per presentar el personatge és del tot insuficient. Santi Vila és un tipus polièdric que ha exercit i exerceix àmbits ben diversos: la docència, la política; pertany a entitats socials com ara la Fundació Altem, coordina el projecte del Museu de l'Exili de la Jonquera, es presenta als prestigiosos premis Octubre i el guanya. Lector voraç, articulista, practicant de tennis fluixet... Una suma d'activitats que li donen una perspectiva de la societat ben àmplia i prou oberta per fugir dels estereotips i dels tòpics, tant en la vida pública com en la privada. L'alcaldable de CiU s'autorepresenta com un jove senzill i tolerant, seguidor de la filosofia de Grouxo Marx i d'Erasme, pragmàtic i pactista, irònic, familiar i amic dels seus.

En el món de la política, que en definitiva és el que el porta en aquesta pàgina, ha anat superant les moltes barreres que ha trobat pel camí, sense fer fressa, ni trencadisses. Va arribar a la política municipal el 1999, amb la farmacèutica Maria Àngels Perxas, que el va situar com a independent per mirar de captar un vot juvenil i manifestar un esperit de renovació a CiU. Havia de ser el dos però va ser el tres. Quatre anys més tard, havia de ser l'u de la llista i va ser el tres. La federació nacionalista de Figueres era un cementiri d'elefants a on es tapava qualsevol aire de canvi que hi hagués a àmbit intern. En tres anys, però, Vila ha canviat l'esquema i ha passat la verdadera prova de foc, que és la de renovar el partit sense prendre mal. Els que se n'han anat a casa han estat substituïts per noves incorporacions amb una concepció diferent de la política i la societat. Fins i tot, Vila ha aconseguit recuperar la confiança de militants històrics que s'havien desvinculat del vot convergent al mig de les convulsions de la política figuerenca dels anys vuitanta i noranta.

Els detractors de Vila, que com tota persona pública en té, diuen d'ell que és massa jove i que li falta mala baba per ser un bon governant. Un es pregunta si és que la joventut i la bondat s'han convertit en defectes? Sobre la relació edat i política i els dubtes que sembla generar el fet de tenir 34 anys, ell contesta que Joaquim Nadal, a qui considera un dels millors alcaldes, va entrar al despatx de l'alcaldia de Girona amb poc més de vint anys. I si algú el vol veure enfadat que hagués estat al Nou Camp en el partit de lliga que el Barça va jugar aquesta temporada contra el Saragossa en què van expulsar Ronaldinho. Emprenyar-se, però, en el caràcter de Vila, no vol dir cridar i insultar.