El debat electoral dels caps de llista a Girona dels cinc principals partits, anit al 33, no va ser, de cap de les maneres, el programa més vist de tota la graella televisiva entre les 21.30 i les 23.05 h. No ho podia ser perquè no va ser gaire distret i perquè només pot interessar, si interessa, als ciutadans de Girona. A més, no tenia res a fer perquè va haver de competir contra Bèsties i Ventdelplà, a TV3; contra Clint Eastwood, a TV1, i contra House, a Cuatro.

Als que no van veure el debat, diré que van parlar de TAV, d'habitatge de protecció oficial, d'equipaments i de la Facultat de Medicina i de coses d'aquestes amb tant de suc per a declaracions. En tres o quatre ocasions, el debat va semblar una olla de grills: tots xerraven de cop i no se'ls entenia de ben res. No va agradar el format campi qui pugui o barra lliure. Pel que vaig copsar dels assessors dels cinc polítics, tots s'haurien estimat més un debat ben delimitat de temes i de temps d'intervenció amb una estona breu –happy minute– per a la barra lliure.

D'aquest guirigall, se'n va aprofitar Joan Olòriz, candidat d'ICV-EUiA, amb una modulació de la veu solemne i de professor. Les alcaldables d'ERC, Cristina Alsina, i el PP, Concepció Veray, no em van semblar amb ganes de capbussar-se en un enfrontament dialèctic general, van poder marxar satisfetes cadascuna amb el seu paper i quedar bé de cara a l'audiència, si és que n'hi va haver. A Alsina i a Olòriz els vaig veure marcar alguna distància respecte de tothom, però sobretot governamentals, com, de fet, són.

El debat va tenir dos bons moments, però no pas de debat polític, sinó de picabaralla personal, quasi de preàmbul del que seran aquests quatre anys al Saló de Sessions de la Casa de la Ciutat de Girona.

Van ser un parell de fregades entre l'alcaldessa i candidata a la reelecció, la socialista Anna Pagans, i l'alcaldable de CiU, Carles Puigdemont.

«No coneix la realitat de Girona», diu Pagans.

«Conec la realitat perquè no la faig des del despatx», replica Puigdemont.

Tres minuts després, Anna Pagans torna a l'atac. Diria que perquè Carles Puigdemont li va tocat l'os de la música amb un retret sobre l'ensorrament del sostre del Modern.

«Hauria de conèixer la realitat de Girona...», torna a burxar ella.

Puigdemont replica amb vehemència: «Li demano que em tracti amb respecte... Jo no he estat 28 anys com vostès a l'Ajuntament, però tinc coneixement de la realitat del carrer. Vostè la té des del despatx.»

Carles Puigdemont va ser l'únic que va venir sol a Televisió de Catalunya. Els altres ho van fer tots acompanyats. Pagans va ser-hi amb les regidores i membres de la llista Isabel Salamaña i Maria Àngels Freixenet. Alsina, amb el seu cap de campanya, Josep Maria Aguirre. Veray, amb el seu germà i assessor Jaume Veray. I Joan Olòriz, amb el seu cap de campanya, Rubèn Doll, i amb la seva esposa, Assumpció Hosta.

Tots es van concentrar en una de les sales de distensió. Són uns llocs a TVC amb barra, televisors i sofàs perquè els convidats perdin la por escènica, entre tallats, cafès, gots d'aigua, refrescos, microentrepans de pernil i fuet i galetes. I a fe que la sala de distensió fa gala del seu nom. Entre els acompanyants no hi havia tensions, ans al contrari hi havia un excés de complicitats, com si la sala fos okupada per l'esperit de la Mare Teresa de Calcuta.

Tots van concloure que aquell debat –gravat al migdia en un plató immens amb un decorat preciós i amb cinc càmeres– va ser discret.

Tothom va arribar tard a Sant Joan Despí, per culpa d'un accident de trànsit a primera hora del matí. Els que van optar per passar per Mollet –per la dreta, venint de Girona– van fer-ne més via. Els que van passar per la ronda de dalt –per l'esquerra venint de Girona– van trigar dues hores. El PP i CiU van passar per la dreta. El PSC, ERC i ICV, per l'esquerra. Fina Brunet va dir que en dies d'embús el millor és passar pel centre.