Un matí de novembre del 2003, les ràdios van interrompre les tertúlies, les televisions van aturar la programació i tot Catalunya va contenir la respiració: havia mort Floquet de Neu. Barcelona deia adéu a una de les seves icones més internacionals i a un animal que era gairebé com de la família: no hi ha català que no hagi passat mai per davant de la mirada indiferent d'aquell goril·la blanc d'aires aristocràtics que vivia a cos de rei a càrrec dels pressupostos públics gràcies a la seva peculiaritat genètica.

L'únic problema eren els barrots, però des que les autoritats locals van descobrir als anys seixanta que aquell mico capturat en una jungla africana feia que el nom de Barcelona aparegués a les portades del National Geographic, se'n van cuidar prou de no deixar-lo marxar i de convertir-lo en un motor d'atracció de turistes cap a aquella ciutat porciolista «de ferias y congresos» i en la peça clau per fer del zoo del parc de la Ciutadella un dels més importants d'Europa.

Floquet de Neu va complir durant quaranta anys amb tot allò que se n'esperava. Fins i tot va defecar al despatx de l'alcalde franquista Josep Maria Porcioles quan de petitet els seus cuidadors el van portar en una visita oficial, una irreverència que no s'han atrevit a fer ni han volgut fer mai, metafòricament parlant, és clar, els successors que la represa democràtica ha anat situant a l'alcaldia de Barcelona. Floquet, complidor, va morir vell i malalt, després de deixar una nombrosa descendència de goril·les negres que potser algun dia n'engendraran un altre d'albí. Floquet també ha ajudat a fer créixer tant el zoo de Barcelona que ja no cap a la Ciutadella i les autoritats estan construint ara un gran zoo marí per a les bèsties aquàtiques i busquen lloc per al trasllat de les terrestres cap a alguna zona de l'àmbit metropolità, dues de les assignatures pendents que l'Ajuntament de Barcelona que surti de les eleccions del 27 de maig haurà de gestionar.

La desaparició d'aquest símbol internacional de Barcelona va tenir lloc al mateix temps que Joan Clos començava el seu últim mandat municipal i l'Ajuntament de Barcelona es disposava a viure el Fòrum de les Cultures, una versió moderna, sostenible i de bon rotllo d'aquella Barcelona «de ferias y congresos» que després va ser la Barcelona dels Jocs Olímpics i que ara intentava sortir de nou a les revistes i als telenotícies internacionals per continuar atraient turistes i sobretot directius i oficinistes: calia i caldrà omplir els despatxos i els edificis de vidre que s'estan aixecant al 22@, a Diagonal Mar, en l'ampliació de la Fira, arreu.

Però no va sortir bé. Igual que els tècnics del zoo no han aconseguit encara un altre Floquet blanc a través dels seus descendents, amb el Fòrum les lleis de la genètica no es van complir i els responsables de l'Ajuntament no van poder clonar l'èxit dels Jocs Olímpics.

Avui del Fòrum ni se'n parla i en canvi Floquet de Neu encara ocupa un lloc preferent al zoo de Barcelona, en un petit edifici dedicat al món dels goril·les. Hi podem veure un vídeo amb imatges dels cuidadors netejant la cara a un petit Floquet acabat d'arribar a Barcelona, informació sobre les dificultats per aconseguir un altre goril·la albí –el causa un gen regressiu que han de tenir necessàriament els dos pares–, sobre els intents de comunicar-se amb aquests animals a través del llenguatge dels signes i altres curiositats dels grans primats, amb els quals compartim un 98% de la composició genètica.

El zoo és el lloc ideal per a un passeig tranquil i ombrejat, incrustat encara entre els jardins romàntics de la Ciutadella però envoltat de nous edificis espectaculars –el de Gas Natural, el de Repsol en construcció, la torre Mapfre i l'hotel Arts, i la torre Agbar al fons– que indiquen que la veritable jungla és fora del recinte i no para de créixer. És una jungla amb el color de vidre de les oficines i de les noves «ferias y congresos», i és també una jungla de ciutats europees que competeixen entre elles i on polítics i empresaris locals s'entesten a competir malgrat que la inèrcia (o la genètica) de l'Estat només permet tenir aeroports de curta volada i serveis de Rodalies que es col·lapsen dia sí, dia també.