En els darrers quatre anys els joves de Barcelona han sortit al carrer i han trucat a la porta de molts despatxos no només per reclamar un habitatge digne –una reivindicació històrica i clau del col·lectiu–, sinó també per reivindicar una feina de qualitat i espais per divertir-se, reunir-se, fer activitats, educar... En definitiva, els joves s'han mogut per fer-se sentir. Han obtingut resultats? A mitges.

El Pla Jove Barcelona 2006- 2010, aprovat en el ple del 6 d'octubre de l'any passat amb el suport de tots els grups excepte del PP, recull moltes de les reivindicacions del col·lectiu, sobretot del sector associat. A través de més de 400 mesures es tracta, per exemple, la necessitat de millorar la mobilitat a la ciutat, principalment a la nit, mitjançant el metro. Però també la creació de casals i espais de joves als barris i l'ampliació dels fòrums de participació. Com bé mostren els programes electorals, encara queda molt a fer pel que fa al suport a l'emancipació: el binomi feina i habitatge.

El regidor de Joventut, Xavier Florensa, defensa que aquest mandat ha servit per redefinir les polítiques que afecten prop d'un 19% de la població de la ciutat. El seu partit, ERC, es planteja «com a full de ruta» complir el pla. No és l'únic. També ho recullen els programes electorals de CiU, ICV-EUiA i el PSC. Val a dir que per elaborar el pla director de polítiques de joventut es va fer un ampli procés de participació amb les entitats, com ha reconegut en diverses ocasions el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).

En l'àmbit organitzatiu, tant CiU com ERC proposen un canvi en la regidoria de Joventut per afegir-hi infància i adolescència, ja que defensen que cal coordinar millor les polítiques «avui disperses en diferents departaments municipals».

Tots els partits polítics fan referència a l'habitatge jove en els programes electorals. Alberto Fernández Díaz, alcaldable del PP, proposa xecs d'entrada per un import de 12.000 euros perquè els joves menors de 35 anys puguin accedir al primer habitatge. Els populars emfatitzen una segona idea: construir 5.000 habitatges nous adreçats al col·lectiu. A Barcelona, ara ja existeixen uns 3.000 pisos per al col·lectiu. La resta de partits també aposten per construir nous habitatges, però no avancen cap xifra concreta. Sí que fan referència al lloguer i a la rehabilitació de pisos com a alternatives vàlides per afavorir l'emancipació i, alguns, com ara el PSC, ERC i ICV, fan una referència concreta al Servei Jove de l'Habitatge. Val a dir que, a final de gener, la Generalitat va cedir a l'Ajuntament la borsa de lloguer de Barcelona per incloure-la en el nou servei més ampli que tindrà la seu al barri de Gràcia i que es posarà en marxa en breu.

METRO, BUS I BICI

El Pla Jove de Barcelona ja preveu des de la seva aprovació l'impuls de l'obertura del metro a la nit. CiU proposa l'ampliació de l'horari fins a les dues els dies laborables, i ERC, fins a la una.

Un dels aspectes a destacar de la proposta d'ICV és la recerca de la igualtat de gènere entre els joves. Com? Amb campanyes de sensibilització i enfortint el treball entre la regidoria de la Dona i la de Joventut. Com la resta de partits, intenten solucionar la manca d'equipaments per a joves (una antiga reivindicació) amb un programa per a allotjament d'entitats juvenils. De fet, el Pla Jove ja preveu la creació de nous espais per a joves a cada districte i la cessió d'instal·lacions (com ara escoles i poliesportius) per fer-hi activitats. Així, ara per ara, està en marxa el trasllat del Casal d'Associacions Juvenils, seu del CJB, a un nou espai, que està en fase de rehabilitació, al barri de Gràcia.

Els joves de Barcelona es continuen movent amb vista a les eleccions. Tant el CJB com el Consell Nacional de la Joventut (CNJC) han muntat campanyes informatives per afavorir el vot jove i evitar la baixa participació del col·lectiu.