Sagrario Mañas va decidir presentar una demanda civil als jutjats de Cerdanyola després de la mort del seu marit el 1998. Han calgut 9 anys perquè una primera sentència condemni Uralita per haver provocat la malaltia de l'asbestosi en un treballador. Uralita va obrir les instal·lacions de Cerdanyola el 1907 i les va tancar l'any 1972. Ignacio Rincón hi va treballar durant 27 anys –del 1956 al 1983– i, segons van assegurar diversos companys de feina durant el judici, «les partícules d'amiant flotaven en l'aire com si fossin flocs de neu», explicava ahir l'advocada del Col·lectiu Ronda, Esther Costa.

Ignacio Rincón va morir d'una neoplàsia pulmonar, tot i que en la sentència del Suprem s'indica que, a part de l'asbestosi, una altra causa de la mort va ser «la negligència del malalt», ja que va fumar entre 20 i 30 cigarretes al dia fins al 1989. Però, a més d'Ignacio Rincón, la seva vídua també té asbestosi, ja que en va quedar contaminada en rentar-li la roba de la feina, plena de partícules de fibrociment.

Ara, gràcies a aquesta sentència, els advocats del Col·lectiu Ronda asseguren que és el moment que extreballadors, familiars i veïns de la fàbrica –es calcula que poden ser unes 15.000 persones– es decideixin a presentar demandes civils contra Uralita per rebre una indemnització, ja que la sentència del Suprem crea jurisprudència.

A partir de la dècada dels noranta, els tribunals laborals van començar a sentenciar millores en les pensions a diversos extreballadors i vídues en considerar-se l'asbestosi una malaltia laboral. Els treballadors, però, feia 30 anys que ho demanaven.