| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


dissabte, 5 de maig de 2007
>

Barcelona, motor empresarial

El polígon de la Zona Franca i el districte 22@ s'han convertit en els dos pols de més concentració i projecció empresarial a la ciutat

EVA GARCIA PAGÁN. Barcelona

+ Vistes del polígon de la Zona Franca i la zona portuària de Barcelona. Foto: GABRIEL MASSANA

La ciutat de Barcelona està tan ben posicionada en les enquestes d'implantació empresarial d'àmbit europeu que el reclam de la qualitat de vida, que s'havia fet servir insistentment anys enrere queda ja gairebé en un segon pla. De fet, Barcelona ja és la quarta millor ciutat europea per als negocis, darrere de Londres, París i Frankfurt, la cinquena en l'ocupació de treballadors en la indústria i els serveis i, un altre cop, la primera en qualitat de vida per als treballadors. De fet, Barcelona millora any rere any com a ciutat de negocis i empresarial, tot i que els preus han crescut durant els últims exercicis, sobretot pel que fa a carburants i energia. És també la tercera ciutat europea més cara en el lloguer de naus logístiques, només superada per Londres i Moscou, segons un informe de la consultora Jones Lang Lasalle.



99,7% DE PIMES
Sigui com sigui, Barcelona disposa d'un ampli teixit empresarial amb una estructura molt similar a l'europea. Les petites i mitjanes empreses (pimes) representen el 99,7% del teixit empresarial i superen, en nombre, les 417.000, segons dades de l'any passat. S'estima que les pimes barcelonines són fins a un 12,8% més productives que les de la resta de Catalunya, segons un informe de la patronal Pimec, que calcula en 5.100 euros de més el valor afegit brut que genera anualment un treballador barceloní en relació amb un de català. A la ciutat de Barcelona, el sector terciari creix amb un caràcter clarament emprenedor, tal com ho demostra el fet que entre els anys 2004, 2005 i 2006 ha crescut amb la màxima intensitat el nombre de treballadors autònoms, sobretot relacionats amb les noves tecnologies, i que la majoria de pimes es dediquen, justament, als serveis.

En els últims exercicis, Barcelona està rebent un flux d'inversions destinat a la creació de centres direccionals, centres de recerca i distribució, de desenvolupament de programari i centres de disseny per a sectors diversos, entre els quals hi ha l'electrònica professional i de consum i el sector de l'automoció, del qual a la demarcació de Barcelona hi ha un clúster important.

A més, l'àrea econòmica de Barcelona concentra el 70% de les empreses japoneses que hi ha a l'Estat espanyol i més del 50% de les alemanyes, franceses i nord-americanes. Les indústries químiques i farmacèutiques i les del sector de l'automoció concentren més del 50% de les empreses estrangeres de caràcter industrial presents a la zona. El sector dels serveis aplega un 42% de les empreses, i la construcció, un 3%.

Majoritàriament, el pol empresarial de la ciutat es concentra al polígon industrial de la Zona Franca, on importants multinacionals es van anar implantant des de la dècada dels seixanta i, malgrat alguna fuga recent, encara hi perviuen. Actualment, la Zona Franca és l'àrea industrial més gran i activa de l'Estat i una de les més dinàmiques d'Europa i aplega 285 empreses que generen 75.225 llocs de treball directes i 260.00 d'indirectes. El volum de negoci és de 16.190 milions d'euros i contribueix amb un 15,2% al PIB de Barcelona i la seva àrea metropolitana i un 2,1% al PIB català. A banda, però, el projecte de transformació del districte industrial del Poblenou en un districte productiu innovador ha donat forma, en els últims exercicis, al projecte 22@, on s'estan implantant les empreses amb base tecnològica i de coneixement. Així, s'hi concentren empreses del sector dels mitjans de comunicació ( media ), de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de les tecnologies mèdiques, l'energia i inclús el tèxtil i la moda. Destaquen, per la seva importància, l'Edifici MediaTIC i l'Edifici 22@Interface Building, tots dos encara en etapa de promoció.

Altres motors importants en l'economia de la ciutat, infraestructures cabdal, són Fira de Barcelona i el Port de Barcelona. Fira de Barcelona organitza 80 salons amb 30.000 expositors i rep cada any uns 3,5 milions de visitants. Líder en salons industrials i professionals a l'Estat, té 15 salons que són referents a Europa. Quant al Port de Barcelona, el primer del sud d'Europa i de la Mediterrània, la seva aportació industrial, comercial i turística és indubtable. El seu pla estratègic –amb una inversió aproximada de 2.000 milions d'euros– la situarà l'any 2015 com la primera corporació empresarial de Catalunya, i hi aportarà fins a un 6% del seu PIB, i l'1,2% del de l'Estat. Especial atenció cal fer també a l'agència de desenvolupament local Barcelona Activa, que en els seus vint anys de vida ha ajudat a crear 6.000 empreses i a consolidar 15.000 llocs de treball.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La junta electoral permet que les marques blanques sumin en consells i diputacions

>Mas proposa compensar amb alcaldes de CiU la falta de lideratge de Montilla

>Sant Andreu, l'aval del PSC per als barris

>Els socialistes disputen l'alcaldia del Prat a Tejedor però no descarten un nou pacte

>Hereu guanya, segons una enquesta d'ERC

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.