Mas, Duran i deu alcaldables de CiU van presentar un decàleg de compromisos electorals en què reclamen joc democràtic net, és a dir, que «la força més votada sigui la que formi govern», va reclamar Mireia Solsona, candidata democratacristiana a Matadepera –on la federació és la força més votada però Esquerra li va prendre l'alcaldia pactant amb independents–. Tot i això, Duran va admetre que CiU no seguirà aquesta norma al peu de la lletra i que seran les executives locals, i no la direcció de la federació, les que decidiran amb qui pacten en cada municipi. Altres eixos programàtics són la participació, el bon govern, la seguretat, la convivència i el civisme, el progrés social, la prosperitat, la sostenibilitat i la «recuperació del prestigi».

L'ABSTENCIÓ, «ADVERSARI»
El cap de l'oposició va reconèixer que «el principal adversari» de CiU el 27 de maig «pot ser l'abstenció». I si algú en té la culpa «és en bona part» el tripartit. Mas –que va admetre sentir «enveja sana» de les eleccions franceses– va fer una crida a l'electorat a «reaccionar davant aquest virus que s'ha instal·lat a la societat, propagat pel tripartit». Com ja va intentar fer en les eleccions al Parlament –amb iniciatives com ara el qüestionat DVD Confidencialcat–, la federació vol activar el vot contra el tripartit. Mas va defensar que «hi ha d'haver ajuntaments forts i una capital de Catalunya que compensi aquesta falta de lideratge». És a dir, que el 27 de maig no només estan en joc els ajuntaments sinó «un determinat concepte i projecte de país», i «Barcelona, en aquest sentit, té una importància capital».