Mazoni no només presenta el seu segon disc en català, Si els dits fossin xilòfons (Bank Robber, 2007), sinó que està a l'ull de l'huracà del pop en català. Jaume Pla, que lidera el grup Mazoni, és portada aquest mes de les revistes Benzina i Enderrock. I Icat FM va prendre el tema No tinc temps per pensar –del seu anterior disc (Esgarrapada)– com a cançó de l'estiu passat. El segell que edita aquest artista bisbalenc, Bank Robber, està, a més, al rovell de l'ou de l'escena pop de Barcelona. Simplement, les cançons de Mazoni funcionen.
Jaume Pla ja va liderar Holland Park, però ha estat amb Mazoni que el projecte ha quallat, tant perquè ha trobat la seva veu més personal com pel reconeixement del públic.
Si l'any passat les cançons de Mazoni van agafar volada fent gira amb la seva banda consolidada, integrada per Miquel Sospedra, Aleix Bou, Jordi Rudé, Sisu Coromina i Genís Bou, enguany Mazoni continua arribant als oients inquiets per totes les vies possibles i obre les orelles més atentes a les sonoritats del moment. No és musicoficció, és una gran realitat. Pla se'n va anar una setmana de novembre a l'hotel Els Caçadors de Ribes de Freser per forçar-se a fer les cançons del seu tercer treball, Si els dits fossin xilòfons.
El títol del disc té història: era el nom d'un programa que feia en Xavi Riembau (membre de Bank Robber) a Ràdio Bisbal. Després l'espai es va convertir en Morsambxilòfons, perquè en Marçal Lladó (també de Bank Robber) tenia un altre programa que es deia La morsa –referint-se a I'm the Walrus, dels Beatles– i quan es van ajuntar van fusionar els dos noms. Ara el programa el fa en Riembau sol a Scanner FM.
Però la història de pes del disc està en les onze noves cançons que Bank Robber serveix amb aquest escrit promocional: una obra arriscada i polièdrica en què continuen brillant les melodies que han catapultat Jaume Pla a la categoria d'orfebre del pop. Compagina la sensibilitat tropicalista de Se'm moren les plantes amb l'experimentació afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psiquedèlia a Jeroglífics, flirteja amb el soul-pop a Memòria i explora noves vies expressives amb el violoncel i el caixó d'El riu. I també ofereix una versió explosiva del Maggie's farm de Bob Dylan, La granja de la Paula, que centrarà el primer videoclip del disc. Cal desitjar a les cançons tanta sort com No tinc temps per pensar, el clip de la qual –realitzat per Raúl Cuevas– al Youtube ha tingut (segons el comptador de views) més de 300.000 visites.
