Però el bon planter no és l'únic indici que alguna cosa està passant. Només cal fer una mirada a festivals, locals i segells que han sorgit per confirmar que l'escena bull, malgrat les dificultats de fer música en viu els últims anys.

El panorama conté festivals amb bon criteri que arribaran a la tercera edició aquest estiu, com són el Poparb d'Arbúcies i el Pop al Carrer de Tavernes de la Valldigna, al País Valencià. Bars i locals que desenvolupen una programació estable de concerts, com són l'Heliogàbal a la Vila de Gràcia i la sala Bcool (amb l'extensió en el bar Dublín) també de Barcelona. Cicles de petit format pensats per mobilitzar i fer visibles artistes emergents com ara, de març a juny, el Sobretaula Bank Robber –que amplia escenaris: a més del Cafè Teatre Llantiol de Barcelona, a Tarragona (Groove), Vic (Casino) i Lleida (Cafè del Teatre)– o Notes al Peu, d'abril a juny, al recent estrenat Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.

I també segells dedicats a fer discs de tot el que es cou, el mateix Bank Robber –que edita artistes com ara Mazoni, Sanjosex i Guillamino–, Cydonia Records –que edita grups com ara The Linn Youki Project i els Sanpedro, que tenen al carrer un preciós segon disc, L'atracció monumental, i es presentarà a la sala Sidecar de Barcelona el divendres 20 d'abril– i fins i tot un segell més veterà com és Discmedi –amb actius com són Els Pets– també fa una aposta per editar i distribuir grups de pop urbà i refinat com és el cas de Mishima i nous valors com per ara la banda Erm. A tota aquesta xarxa hi trobem grups que van començar a cantar en anglès i que han passat a fer discs en català, com ja va passar fa trenta anys. És un dels paral·lelismes entre aquella ona laietana dels primers anys setanta i el moviment d'ara.