| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimarts, 3 d'abril de 2007 > Punt i a part. Especialitzar-se o morir. Topant amb la discriminació positiva
Barcelona Ciència 2007 també tendrà la seva biblioteca al barri de la Sagrada FamíliaA. VIVES. Barcelona Especialitzar-se o morir. Aquest sembla ser el repte de les biblioteques públiques de Barcelona. La biblioteca Fort Pienc té un fons especialitzat en arquitectura i disseny industrial i gràfic; la Ignasi Iglésias-Can Fabra, en còmic, arts visuals i fotografia; la Xavier Benguerel, en cinema i un servei de documentació en literatura infantil i juvenil; la de Nou Barris, en circ i arts parateatrals; la de Vila de Gràcia, en cultures mediterrànies, i així fins a 17 especialitzacions diferents. Els nous equipaments ja neixen pensant en l'especialització. És el cas de la futura biblioteca de la Sagrada Família, que fent honor al programa Barcelona Ciència 2007 disposarà d'una part destinada a medi ambient. Però, com es decideixen aquestes especialitzacions?
Barcelona commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramón y Cajal posant en marxa un ampli programa cultural amb el nom de Barcelona Ciència 2007. Aquest projecte, que té com a objectiu fer que la ciència estigui present arreu, també trobarà el seu espai a la futura biblioteca Sagrada Família, que s'inaugurarà a final de juny. A diferència del que acostuma a passar, el fons especialitzat de la Sagrada Família no s'ha decidit ni en funció de l'entorn ni dels seus habitants, sinó que ha estat «una qüestió de ciutat –apunta la futura directora, Mònica Medina–. La majoria de biblioteques estan especialitzades en humanístiques». Per crear aquesta secció, Medina ha contactat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat perquè desenvolupi l'arbre temàtic, en funció del qual es decidirà tant l'abast com els continguts. Medina també s'està formant en la matèria, com ho va haver de fer prèviament per dirigir la biblioteca Bon Pastor, que té un centre d'interès sobre cultures fluvials. «Aquest és un districte molt marcat pel riu Besòs. Calia donar-lo a conèixer i dignificar-lo.» La Sagrada Família també tindrà el seu centre d'interès (són fons més reduïts i que amb el temps poden arribar a desaparèixer), que sí que té a veure amb l'entorn: el modernisme. Com també el tindrà la futura biblioteca de Sant Antoni: el col·leccionisme. Estarà situada a prop del mercat de Sant Antoni. El districte hi té molt a dir a l'hora de decidir l'especialització de les seves biblioteques. A Nou Barris es van decantar pel circ. El motiu és força evident: la proximitat a l'Ateneu Popular 9 Barris i a l'escola de circ Rogelio Rivel. El circ ha estat una de les principals activitats de l'Ateneu des del seu començament, l'any 1977. Quan Emília Sánchez es va posar al capdavant de la biblioteca Nou Barris, ara fa cinc anys, en desconeixia des dels protagonistes fins al funcionament d'aquest món màgic. No s'amaga de dir que «no hi havia portat mai les meves filles». Amb el temps, però, ha aconseguit transformar aquest espai en un centre de referència a tot l'Estat. Fa uns quinze dies, representants del Teatro Circo Price, que ha agafat el relleu al Price de la Plaza del Rey de Madrid, desaparegut el 1970, els van visitar per informar-se sobre el procés de formació del fons, que actualment té 1.300 documents. A partir d'enguany, la biblioteca ha decidit adquirir aquesta part del fons a la llibreria especialitzada en arts escèniques Show Books, la Llibreria de l'Espectacle que Genís Matabosch, el director del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat, va obrir al desembre a Muntaner, 25, de Barcelona. Emília Sánchez comenta que, a part de les activitats periòdiques que realitzen amb els alumnes de l'escola de circ, també n'organitzen una de caràcter anual adreçada als adults. L'any passat, i amb motiu de l'exposició Picasso i el circ, van realitzar una passejada pel món de pallassos de lletres de la mà del mateix Genís Matabosch. Enguany, a mitjan maig, inauguraran l'exposició del fons Jordi Elias, el crític de circ que va fundar la revista Circo (1956-62), a Barcelona, quan «no s'editava res més de circ a tot l'Estat». L'exposició és fruit de l'estudi que han duit a terme Isabel Muntaner i Susanna Portell sobre el fons amb què es va engegar l'especialització. Seguint aquesta línia, es pot apuntar que la futura biblioteca d'Horta-Can Mariner tendrà un fons especialitzat en teatre per l'afició al teatre amateur que hi ha a la zona. Altres cops l'especialització s'escull en funció de la procedència geogràfica de les persones que habiten aquella barriada concreta. Així i tot, citarem un exemple atípic: la biblioteca Sant Pau-Santa Creu, situada al cor del Raval. «Vam començar a treballar amb el territori i de mica en mica vam anar introduint llibres en altres llengües –recorda la directora–. Després vam pensar: ‘Com ho batejam?' La cultura àrab», va ser la resposta. Amb el temps es van adonar que la majoria d'usuaris no eren àrabs sinó pakistanesos i van ampliar l'especialització. Llavors es va rebatejar com a «diversitat cultural». Ara han trobat oportú tancar el cicle. El fons torna a estar dedicat al món àrab, encara que manté una secció «testimonial» sobre la cultura amaziga. «Com a catalans que som entenem que hem d'evitar que l'amazic se senti aquí doblement colonitzat», subratlla la directora Imma Solé. A Occident els uniformitzen sota l'etiqueta d'allò àrab o islàmic. I per què aquest retorn als orígens? «Perquè la diversitat ja impregna tota la biblioteca.» La fesomia dels seus usuaris ho fa visible. Llibres en àrab, urdú, bangla, panjabi... omplen les prestatgeries, i també altres escrits en llengües europees i russes. Aquests darrers els van comprant perquè tenen una llibreria russa al costat de l'Associació Cultural Russa Fontanka. L'esmentada «normalitat» que volen atorgar a la biblioteca no es tradueix en el procés d'adquisició de fons. «Els darrers 50 contes en bangla que han entrat a la biblioteca els ha portat un noi que va anar al seu país i se'ns va oferir per dur-los», és un dels exemples que recorda Solé. Per aconseguir diaris d'aquests països tampoc ho tenen gens fàcil; fonamentalment recorren a les edicions que es fan a Londres. És el cas d'Al-Hayat, un diari sobre el Marroc «del tipus petrodòlar», escrit en àrab, i del Daily Jang, una versió electrònica que ofereix Satellite Newpaper sobre el Pakistan, escrita en urdú. Són exemples de com s'escull l'especialització. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Punt i a part. Cinema i literatura infantil >Punt i a part. Mig milió d'usuaris >Punt i a part. De Macromassa a B.B. Sinsed |
 | |||
|