Sota un porxo autoconstruït, Antonio Torrades seia ahir davant d'un altre horticultor de la zona de Can Casanovas, a Terrassa, tot prodigant amb orgull: «Avui hem collit les primeres faves de l'any.» Als seus 84 anys, aquest avi d'ulls brillants i oïda fluixa enumera les hortalisses que plantaran pròximament (tomàquets, albergínies, bledes) i recorda alhora que aviat recollirà cebes, alls i enciams. «En recollim en tan poca quantitat que ens serveix per a casa i com a màxim en regalem a amistats i parents», va explicar Torrades, tot i confessar que a vegades sí que ha venut algun excedent. El coordinador comarcal d'Unió de Pagesos, Francesc Bancells, descarta que l'activitat que generen les hortes urbanes faci competència deslleial a l'agricultura convencional.

Bancells, que és també pagès cerealista de Rubí, identifica algunes problemàtiques de les hortes urbanes, com és el barraquisme, que veu poc controlat pels ajuntaments, i alhora recorda que l'ACA té una actitud «passiva» respecte als horts a les zones fluvials.

Però la regulació dels horts impulsada pels ajuntaments tampoc satisfà tothom. Torrades creu «ridícul» que es faci pagar els nous horts de Can Casanovas, una taxa fixada en més de 45 euros l'any. A Sabadell, el cànon és d'uns 60 euros anuals, un import que cobreix alhora el reg automàtic instal·lat o les tanques perimetrals generals. Ajuntaments com ara el de Rubí asseguren no tenir horts en sòl municipal, fet que en dificulta la regulació. A la ciutat rubinenca, però, encara es conserven tres espais d'horta situats en sòl urbanitzable i dins del nucli del municipi.