Les zones d'horta urbana, situades en espais de transició on conviuen infraestructures, sòls industrials i nuclis urbans, hauran d'anar dient adéu, de mica en mica, a les cabanes d'uralita i als tancats de somiers de ferro rovellat. Si bé l'impacte paisatgístic d'aquests espais és força evident, també compleixen una funció social, ja que la major part dels horticultors que hi treballen són homes jubilats que els cultiven per al consum familiar i alhora mantenen la terra en bon estat. Els consistoris de Terrassa i Sabadell ja han començat a crear horts regulats en terrenys municipals, a Sabadell, amb l'objectiu de concentrar l'horta urbana al parc fluvial del riu Ripoll –a mitjan aquest any es posaran a concurs 80 horts al parc–, i a Terrassa amb una tercera zona d'horta regulada, 72 parcel·les a Can Casanovas.

Els municipis pels quals discorre un curs fluvial són els que acumulen més metres quadrats d'horta, com ara Badia del Vallès, Cerdanyola –on no s'ha iniciat cap regulació– i Ripollet. El consistori de Badia ha fet un cens en què compta uns 120 horticultors que, per ara, tenen el «consentiment municipal» per ser-hi fins a la propera reordenació. Tot i que Ripollet ha fet certs intents per reordenar uns 64 horts pròxims al centre comercial Baricentro, fonts municipals reconeixen que encara estan en fase d'inspecció. A Sant Cugat i Castellar també es preparen dues adjudicacions d'horts regulats: una propera a la masia santcugatenca de Can Rabella i l'altra al pati del Botafoc de Castellar, un espai que s'ha arranjat amb 35 parcel·les que, a més d'agricultura ecològica, tindran jardineria mediterrània.