dimecres, 21 de març de 2007
> El Prat és l'únic dels aeroports europeus líders que no connecta vols transoceànics
Té tants passatgers com Roma i Munic i més que París Orly, Milà, Zuric, Viena i Copenhaguen, però menys vols llunyans
XAVIER MIRÓ.
Barcelona
L'aeroport de Barcelona és un dels líders europeus en moviment de passatgers. Amb uns 30 milions de passatgers aquest any 2006, el Consell Internacional d'Aeroports el classifica en la primera divisió pel que fa al volum. En aquest primer grup d'aeroports europeus amb més de 25 milions de passatgers anuals és el que registra el major percentatge de creixement, amb un 13% més de passatgers l'any passat. De fet, els nou aeroports que el superen en volum de passatgers funcionen tots com a aeroports de connexió, hubs, entre vols interns del continent i rutes intercontinentals. L'aliança aèria Oneworld utilitza els dos de Londres i Barajas per a aquest fi. Star Alliance té els de Frankfurt i Munic, i Sky Team explota els de París Charles de Gaulle, Amsterdam i Roma.
|
L'aeroport de Barcelona té vols regulars directes a 32 ciutats de l'Estat espanyol, a 67 ciutats europees, inclosos destins extracomunitaris com ara Moscou, i a 10 grans ciutats del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Les principals companyies de baix cost del continent l'han convertit en destí regular. Amb un creixement superior als primers aeroports europeus els darrers anys, el 2006 es va situar, amb 30 milions de passatgers, com el novè aeroport del continent. Però és l'únic dels deu aeroports amb més volum de passatgers que no funciona com un enllaç per connectar tots aquests vols domèstics i continentals amb una bona xarxa de vols de llarg recorregut cap a Amèrica, Àfrica i Àsia. De fet, Barcelona només té 7 vols intercontinentals de passatgers, cap a Filadèlfia, Nova York, Atlanta, Buenos Aires, Bogotà i Singapur. I no han estat cap de les grans companyies aèries europees les que s'han decidit a fer-los. Són vols que fan companyies dels Estats Units, l'Argentina, Colòmbia i Singapur perquè veuen potencial a un destí com Barcelona, com un punt d'arribada. Però com a punt de sortida a tot el món de les grans companyies europees, Barcelona s'ha quedat òrfena. Cada gran aerolínia europea ha anat creixent a partir dels seus aeroports estatals. Quan ha arribat el moment de les aliances mundials d'aerolínies, cadascuna ha establert els centres de connexió dels vols als aeroports motor de les seves companyies de bandera. Star Alliance, liderada a Europa per l'alemanya Lufthansa, funciona amb el doble hub de Frankfurt i Munic. Però també Scandinavian Airlines (SAS) aporta a l'aliança els aeroports de connexió d'Estocolm i Copenhaguen. Tot i que Londres Heathrow és l'aeroport de connexió principal de l'aliança Oneworld, Star Alliance també hi té operant la britànica Bmi, en competència directa amb British Airways. Skyteam, l'aliança liderada per l'associació entre la francesa Air France i l'holandesa KLM, disposa dels aeroports d'Amsterdam i París Charles de Gaulle com a eixos de connexió principals. Però Air France també alimenta vols de llarga distància a partir de passatgers de tot França per mitjà de l'aeroport de París Orly. El doble hub de Roma i Milà de la companyia Alitalia completa la xarxa de l'aliança. Londres Heathrow és la gran connexió de Oneworld, de British Airways i Iberia, amb un segon hub a Londres Gatwick. Al sud d'Europa, Iberia aporta a l'aliança la sortida cap a l'Amèrica Llatina i ho fa íntegrament des de Barajas. Amb la decisió del govern espanyol d'adjudicar-li en exclusiva la terminal T-4, Iberia ha optat per Madrid com a únic hub i ha abandonat rutes internacionals des de Barcelona en favor de la seva filial de baix cost, Clickair. Star Alliance i Skyteam busquen a Barcelona passatgers per alimentar els seus vols a tot el món, però Iberia és hegemònica a l'hora de captar passatgers de Barcelona per als seus vols americans des de Barajas.
|
)
