| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


diumenge, 18 de març de 2007
>

El «No a la guerra» torna a fer-se sentir

Madrid i Barcelona concentren les manifestacions més massives de l'Estat contra l'ocupació de l'Iraq

ÒSCAR PINILLA.
Quatre anys i 650.000 morts després de l'anomenada «foto de les Açores», que preludiava la invasió de l'Iraq per part dels Estats Units i els seus aliats, sindicats, partits polítics i centenars d'organitzacions socials van convocar per ahir una sèrie de protestes en ciutats de tot el món, en les quals centenars de milers de manifestants van demanar que s'acabi aquest conflicte. En aquest sentit, un total de dues-centes vint-i-dues persones van ser detingudes després de la manifestació feta a la ciutat de Washington contra la guerra a l'Iraq. Segons la policia, els manifestants van ser detinguts per haver-se aturat davant de la Casa Blanca, en contra de la llei que obliga tots els manifestants de qualsevol protesta a avançar sense aturar-se davant de la residència presidencial.


 Foto: EFE

 Foto: EFE

+ A l'esquerra, manifestants concentrats davant del Pentàgon. A dalt a la dreta, la concentració de Madrid. A baix, centenars de persones escenifiquen el símbol de la pau, a Budapest. Foto: EFE

Els actes contra la invasió de l'Iraq van començar ahir a la matinada amb un acte en què milers de cristians es van congregar a la catedral de Washington per resar-hi per la pau. Després de la cerimònia, els participants van marxar enmig de la neu fins a la Casa Blanca, on van ser detinguts per la policia. «Els hem fet tres advertències, i ells no han complert les normes», va dir el tinent Scott Fear. Els llums de la Casa Blanca estaven apagats durant les protestes, ja que el president nord-americà aquest cap de setmana és a Camp David, a Maryland. D'altra banda, un gran nombre d'actes organitzats per grups pacifistes van recordar al llarg del dia d'ahir els quatre anys que fa de la invasió de l'Iraq, i van culminar amb una gran manifestació amb més de 30.000 persones que van recórrer la distància que separa el monument als veterans de la guerra del Vietnam i el Pentàgon. Unes mil manifestacions més es van dur a terme en altres ciutats dels EUA, i d'aquesta manera es va completar un dia de protesta dels nord-americans contra la polítiques del president George Bush en la guerra a l'Iraq.

Pel que fa a la manifestació contra la guerra a l'Iraq convocada pel Fòrum Social de Madrid, el PSOE, IU i els sindicats UGT i CCOO, juntament amb una setantena d'organitzacions més, va recórrer el centre de la ciutat. La protesta va començar a la plaça de La Cibeles amb el lema Per la pau, «no» a la guerra, «no» a la violència, per la fi de l'ocupació de l'Iraq, pel tancament de Guantánamo, i es va acabar a Atocha, on es va llegir un manifest. En la mobilització, on es va aplegar 400.000 persones, hi va haver pancartes amb lemes com ara «Guerres imperials, totes criminals», «Sang per petroli» i «Per culpa d'Aznar som aquí». A més, es van sentir crits com ara «Aquí, hi hem vingut, no ens hi han portat» i «Al PP, el fascismo se le ve». Els organitzadors havien assegurat al llarg de la setmana que la manifestació no seria contra el PP, però es van poder sentir consignes en contra de la formació presidida per Mariano Rajoy. De fet, el coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, va acusar el «trio de les Açores» de cometre «crims contra la humanitat en haver provocar la guerra de l'Iraq», i va exigir que «responguin davant els tribunals internacionals». Per la seva banda, la secretària de relacions internacionals del PSOE, Elena Valenciano, va afirmar que el Partit Popular «ha de demanar molt de perdó» respecte a la guerra de l'Iraq, i va dir que entén que els populars «vulguin tirar terra» sobre la presó nord-americana de Guantánamo. Per al·lusions, des del PP el portaveu de la comissió d'Afers Estrangers del Congrés, Gustavo de Arístegui, va expressar el seu respecte per tothom que convoqui una manifestació, però va qualificar de «poc justificable, per no dir ridícul», fer-ho per un «assumpte completament ranci» com és, al seu parer, la guerra a l'Iraq. Pel que fa a altres ciutats europees, milers de persones es van manifestar a Roma per demanar la retirada de les tropes italianes de l'Afganistan i contra la guerra a l'Iraq. A París, Londres i Berlín també es van repetir les protestes.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Milers de persones a Barcelona

>Protesta simbòlica a Tarragona

>Milers de persones surten al carrer contra la guerra

>El «No a la guerra», quatre anys després.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.