Gairebé totes les donacions comencen en una habitació de mals endreços. La de Jordi Soler (Les Fonts de Terrassa, 1938) es va gestar remenant calaixos i capses de cartró plens de negatius i rotllos de diapositives encara sense emmarcar que en algunes estones lliures s'atrafegava a identificar i ordenar. La paciència té límits, però la feina, i Jordi Soler és un professional de llarga durada i de múltiples facetes, no, així que la donació es va fer efectiva ahir al migdia a la Diputació, seu de l'Arxiu d'Imatges Emili Massanas, que a partir d'ara custodiarà i divulgarà una col·lecció de quasi cent mil fotografies en blanc i negre i en color datades d'entre els anys setanta fins ara mateix. El fons, que pren com a imatge un retrat de l'autor assenyalant-se un ull viu que li va fer Joan Comalat, consta d'un bloc de fotografies fetes durant l'estada de Soler a Madrid als anys setanta, quan treballava de publicista per a l'empresa Cointra; d'altres d'obtingudes durant les seves passejades per Girona o pels pobles de les comarques, i un abundant apartat d'imatges vinculades a l'activitat com a fotoperiodista, des de 1983, a Presència i El Punt, i entre les quals destaquen alguns retrats de personalitats del món de la cultura com ara Salvador Espriu, Pere Calders, Miguel Gila, Mari Sampere o Xavier Cugat.

«Ens honora fer una incorporació que suposa un salt qualitatiu per a l'Arxiu Massanas», va dir el diputat de Cultura, Enric Vilert, recordant que el fons s'afegeix a les també recents donacions de Miquel Ruiz, fotoperiodista així mateix d'El Punt, de Lluís Hugas Grau i de Rafael Vilarrubias. Soler, però, va considerar que, precisament comparada amb les fotografies del setge de Sarajevo donades pel seu company Ruiz, «d'una tremenda càrrega dramàtica», la seva col·lecció era més aviat «humil, descafeïnada, de baixa intensitat», perquè el que el ell ha fotografiat és la vida banal, quotidiana, els món que descobria en les excursions familiars, la silueta de les ciutats sota uns cels quasi sempre esbojarrats. Aquest és l'interès que opina que tindrà el seu fons: la revelació d'uns paisatges que han deixat d'existir o que s'han transformat completament. «En la meva feina no he hagut de cobrir mai accidents ni crims», va dir per explicar que el seu és un repertori «senzill». No ho és, en canvi, el procediment fotogràfic: «L'única imposició que em faig és que les fotos siguin bones, i no n'hi ha prou d'enfocar i prémer un botó: has d'aconseguir que allò que veus tingui interès.» La Diputació s'ha compromès a difondre aquest material amb una pròxima exposició i l'edició d'un dels seus Quaderns de fotografia dedicat a Soler.