| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 24 d'abril de 2024


diumenge, 11 de març de 2007
>

La marxa del PP contra Zapatero queda lluny de ser la més gran de la democràcia

La plana major del partit encapçala la manifestació a Madrid pel «cas De Juana», amb centenars de milers de persones

L. ARTIGAS AGÈNCIES.
El Partit Popular, amb tots els seus dirigents al capdavant, va aconseguir congregar ahir una multitud a Madrid contra la política antiterrorista del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, però va quedar molt lluny del seu objectiu que fos la manifestació més gran de la democràcia. Sota el lema Espanya per la llibertat. Cap més concessió a ETA, centenars de milers de persones van omplir ahir a la tarda el centre de Madrid –algunes vingudes d'arreu de l'Estat ja que el PP va organitzar un miler d'autocars gratuïts– amb crits de «Zapatero, dimissió» i «Espanya mereix un altre president». Al final de la marxa, Rajoy va reiterar que el govern ha «claudicat» davant d'ETA en el «cas De Juana» i va convocar els ciutadans «a defensar la nació espanyola».


+ Vista aèria de la plaça de Colón de Madrid, on va acabar la manifestació del PP d'ahir. Foto: EFE

El PP va sortir ahir en ple al carrer en la primera manifestació convocada oficialment per ells en contra de l'executiu socialista. Mariano Rajoy va encapçalar juntament amb altres pesos pesants del partit –José María Aznar, Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, María San Gil, Jaime Mayor Oreja i Ana Botella– una protesta que estava calculada al mil·límetre. A més dels autobusos, es va preparar una acurada posada en escena i es van repartir 20.000 adhesius amb el llaç blau i centenars de banderes espanyoles, que van inundar els carrers. La marxa va sortir poc després de les cinc de la tarda de la plaça de la Cibeles amb un gran llaç blau com a protagonista i va acabar a les 7 a la plaça de Colón, on Mariano Rajoy va llegir el manifest final.



EL DUR DISCURS DE RAJOY
El líder del PP va fer un discurs duríssim contra l'actual govern espanyol a qui va acusar de «deixar-se coaccionar per un assassí», de «disfressar la humiliació amb raons de política intel·ligent i la indignitat amb excuses humanitàries» i de «robar la llibertat» als ciutadans. Segons ell, «el govern s'ha equivocat, està en un carreró sense sortida i ha de rectificar, però no s'hi atreveix perquè el que més l'espanta és haver de reconèixer el seu error». Rajoy, que va dividir els ciutadans entre «decents» i «indesitjables», va fer una crida «solemne» als ciutadans «a qui importi Espanya» a mobilitzar-se i «defensar la nació espanyola».

«Volem recuperar l'Espanya que no es rendia davant els terroristes, que no s'humiliava davant d'un xantatge, que no premiava els assassins, que no menyspreava les víctimes», va afirmar Rajoy, que va opinar que el cas d'Iñaki de Juana Chaos «ha desemmascarat tots els dissimulaments» i que forma part de «compromisos previs» amb ETA i que «és el peatge que paga el govern per poder negociar». El discurs va acabar amb un «¡Viva España!» i després va sonar l'himne espanyol. Durant la marxa també va sonar el tema Libertad sin ira, fet que va portar un dels fundadors del grup Jarcha a lamentar que el PP usi «de manera partidista» la seva cançó. També Gest per la Pau va criticar fa uns dies l'ús que fa el PP del llaç blau.



GUERRA DE XIFRES
La Comunitat de Madrid, governada pel PP, va quantificar en 2.125.000 persones la participació, tot i que la Policía Nacional havia avisat abans de la marxa –per evitar la guerra de números– que el recorregut tenia una capacitat màxima de 900.000 persones. La delegació del govern espanyol a Madrid, va parlar de 342.655 assistents.

La marxa d'ahir a Madrid va quedar molt lluny de ser la manifestació més important a l'Estat espanyol des de la transició com va augurar Rajoy fa uns dies, obviant les mobilitzacions contra la guerra a l'Iraq (més d'un milió de persones només a Madrid), contra els atemptats de l'11-M (que té el rècord madrileny dels últims anys amb 2,3 milions d'assistents), per demanar l'alliberament de Miguel Ángel Blanco (al voltant d'un milió, també només a Madrid) i la protesta, l'any 2000, pel primer assassinat d'ETA després del trencament de la treva (1,1 milió de persones).



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Manifestació a Bilbao

>La resposta del govern

>El PP en pes marxa sobre Madrid però no bat rècords de manifestants

>El PP en pes protesta a Madrid però no bat rècords de manifestants

>El PP també punxa a Madrid

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.