diumenge, 11 de març de 2007
> Un crit de modernitat
L'auge d'aquest fenomen editorial es va deure, a més de l'alta càrrega social dels títols publicats, al seu potent atractiu visual, amb un estil gràfic rupturista, influït pel constructivisme rus, el cubisme i l'expressionisme i que, durant la República, es traslladaria també al cartellisme, la publicitat i la decoració. És precisament a les cobertes dels llibres, a través de les quals el gran públic va habituar-se com mai abans ni potser després a l'art d'avantguarda, que apareixen a l'Estat espanyol els primers fotomuntatges, que desenvoluparia amb vigor Pere Català Pic. La revolució era un projecte de modernitat, i així ho havien de transmetre al primer cop d'ull aquelles publicacions que es van beneficiar de l'exili a la península de grafistes i il·lustradors que havien fugit del nazisme, com ara els polonesos Marian Rawicz i Mauricio Amster i el veritable mestre del grafisme, John Heartfield. Els joves creadors com ara Ramón Puyol, Helios Gómez, Josep Renau, Josep Sala, Luis Seoane, Enric Creus-Vidal o Antoni Clavé, van apropiar-se amb avidesa aquest llenguatge radical i atrevit que arribava de l'avantguarda europea i van projectar-lo en desenes de portades que avui cobegen els col·leccionistes per la seva singularitat i renovació. Per la seva escassesa, també, destruïdes en bona part pels mateixos propietaris dels llibres que, en plena dictadura de Franco, igual de mesquina que la del seu antecessor però molt més fèrria, van optar per destruir-los o per arrencar-ne unes cobertes massa compromeses.
|
