El PP només va aconseguir reunir ahir unes 3.000 persones a tot Catalunya per mostrar el seu rebuig a la «presó atenuada» per a De Juana Chaos i reprovar «l'indigne comportament del president del govern» espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Brandant banderes espanyoles, banderetes del PP i algunes senyeres que a Barcelona els populars van repartir perquè les espanyoles no eclipsessin els plans generals, els manifestants van cridar «Visca, visca, visca, Catalunya espanyolista», «Una, grande y libre», «España unida jamás será vencida», i fins i tot van arrencar a cantar l'himne espanyol, després que l'intent d'un dels concentrats d'estendre un Cara al sol acabés fracassant. Els candidats populars a les eleccions municipals van ser els encarregats de llegir un manifest que el PP va fer sentir a 67 ciutats de l'Estat espanyol.

NEBRERA NO HI ERA
Alberto Fernández Díaz, i no Josep Piqué –que ha deixat virar el partit cap a la dreta extrema, amb una actitud que acostuma a donar vots al PSC i ERC–, va qualificar d'«inadmissible i sense precedents» la situació de De Juana, que el PP considera una «cessió» davant del «xantatge etarra». També va referir-se a la demanda del líder abertzale Arnaldo Otegi perquè Navarra i el País Basc formin part d'una mateixa comunitat autònoma. Va demanar que el territori navarrès no sigui utilitzat com a «moneda de canvi» perquè «la llibertat no es negocia amb els pistolers encaputxats». L'acompanyaven la plana major dels dirigents del PP a Catalunya, amb l'excepció de la diputada independent Montserrat Nebrera. La concentració barcelonina es va allargar més d'una hora i mitja, en què també es van sentir crits de suport a la COPE i a la seva estrella mediàtica de Las mañanas: «Federico, amigo, España está contigo». No hi va haver incidents, tret del malestar que van provocar als congregats crits puntuals d'algun ciutadà que creuava la plaça Sant Jaume. La majoria, però, van ignorar els manifestants. Si Espanya es trenca pel xantatge d'ETA, la immensa majoria de ciutadans estan molt tranquils.

A Girona, una trentena d'efectius policials, entre policies locals i mossos d'esquadra, i una vintena més d'agents de paisà van garantir la sortida de la plaça del Vi dels concentrats del PP, que van passar pel costat mateix dels que els esbroncaven, tot i que hi havia altres possibles vies per marxar.

Durant la lectura del manifest per part de l'alcaldable del PP Alejandro Fernández a Tarragona, una vintena de joves contraris a l'acte es van presentar a la manifestació. La seva presència va exaltar els ànims dels congregats, que s'hi van acostar i fins i tot van protagonitzar algun episodi aïllat de violència.

Al matí, el president del PP a Catalunya, Josep Piqué, va admetre que les protestes poden «complicar l'acció política de tots plegats», i que «tothom té una part de culpa» a l'hora de provocar crispació. Però va defensar les protestes com una «resposta ètica» a la decisió de Zapatero de «trencar els consensos» assolits des de la transició. Però la convocatòria del PP a tot l'Estat, aperitiu de la manifestació que farà avui a Madrid, no va ser massiva. Al territori on van reunir més gent va ser a Castella i Lleó, on es van aplegar unes 30.000 persones en totes les capitals. A València van ser 20.000, segons l'alcaldessa Rita Barberà. A Bilbao no van superar les 200.