dimarts, 6 de març de 2007
> «Lluitava molt, però contra ella»
Neus Buisan va trigar anys a saber que tenia dislèxia i no li ho van diagnosticar fins que fins i tot ja s'havia llicenciat. També havia tingut una filla que tenia el mateix trastorn. «Tenia el record del meu fracàs», diu la Neus, i seguia totes les indicacions del mestre de la seva filla, com ara que s'esforcés a llegir a casa i treballés més, però no eren els consells adequats. Sentencia que «era una mare que lluitava molt, però en contra d'ella», referint-se a la nena. Ara fa vint anys van diagnosticar-li què li passava, i va ser aleshores que va començar a estudiar el tema, relata la Neus. Més tard va tenir un altre fill, també dislèctic. Malgrat el patiment, explica que va ser molt diferent de quan educava la filla, perquè tenia els recursos necessaris. Neus Buisan és ara presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia i també pedagoga. Explica que per als pares és dur «adonar-te d'allò que has fet malament». Per això, en els cursos de formació que imparteix a mestres, psicòlegs i logopedes sempre els adverteix: «Quan tingueu la temptació per tercera vegada de dir que el nen és gandul, penseu que darrere hi ha un problema.»
|
