| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


dimarts, 6 de març de 2007
>

Un 10% dels nens catalans amb trastorns d'aprenentatge són dislèctics

Logopedes i familiars reclamen més preparació i recursos perquè els mestres ho detectin a temps

N. SERRET. Barcelona
Entre un 20% i un 25% dels escolars catalans tenen algun tipus de trastorn en l'aprenentatge, un 10% dels quals tenen dislèxia. Aquest trastorn, neurobiològic de base genètica, es manifesta per un processament de la fonologia diferent, és a dir, que no associen la grafia de la lletra amb el fonema. Això comporta retards en la lectura i escriptura i, consegüentment, dificulta l'aprenentatge, ja que el sistema pedagògic es basa en la lectoescriptura. És per això que logopedes i familiars de les persones dislèctiques reclamen que es dotin les escoles de recursos per detectar el trastorn en el primer curs de primària, que seria el recomanable.


+ Diversos alumnes en una aula de l'escola Carrilet de Palafrugell. Foto: DANI VILÀ.

La dislèxia «no se soluciona», adverteix Carmen Martín, la directora i coordinadora del Centre Psicopedagògic i Logopèdic Martín, però els qui ho són «poden arribar a tenir una lectura funcional i arribar on vulguin». Amb tot, les faltes d'ortografia persisteixen i la lectura pot ser més lenta respecte a altres persones. Tant des del Col·legi de Logopedes de Catalunya, com la mateixa Carme Martín, com de l'Associació Catalana de Dislèxia (ACD), remarquen la importància de la detecció a temps. Martín explica que no acostuma a detectar-se fins als vuit anys, quan en fa dos que ja tenen un retard en la lectura. Però existeixen algunes actituds que poden fer pensar a pares i mestres que l'escolar és dislèctic: «Els costa situar-se en el temps, agafen les tisores i el llapis incorrectament o pinten sortint de la ratlla.» És quan comencen a estudiar les taules de multiplicar que els mestres detecten que alguna cosa no funciona, però poden atribuir-ho a la «ganduleria» del nen, expliquen des de l'ACD. Si no es diagnostica correctament, la dislèxia provoca «dificultats d'aprenentatge, conceptes no assolits, la no-resolució de problemes matemàtics, fracàs escolar i problemes emocionals», detalla Martín. Tant a la seva consulta com a l'ACD hi arriben famílies que ja han dut el nen al psicòleg pensant-se que el problema que té és la falta d'autoestima perquè, malgrat esforçar-se molt, no assoleix l'aprenentatge que deuria.

Amb una millor formació dels mestres i més recursos per a l'escola, diuen els logopedes, es poden trobar solucions, com ara les «adaptacions curriculars en l'aspecte metodològic», diu Martín. Es tracta que el mestre deixi al dislèctic més temps per fer els exàmens, que els llegeixi les preguntes o que els faci exàmens orals. El trastorn l'han de tractar els logopedes i el més eficaç és el mètode multisensorial, pel qual ensenyen a llegir de nou als dislèctics, però no només a través de la via visual, sinó també de la sonora, la tàctil i a través del moviment, com ara identificar les lletres dibuixades a l'esquena.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Més enllà de la política

>«Lluitava molt, però contra ella»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.