| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dilluns, 5 de març de 2007
>

Montilla, retratat

La Generalitat ja disposa de la foto oficial del President, feta al pati dels Tarongers per Maria Espeus, fotògrafa també de Maragall i Zapatero

TIAN RIBA. Barcelona

+ El retrat oficial de José Montilla i Aguilera, 128è president de la Generalitat. / Foto: MARIA ESPEUS

La Generalitat té disponible des del dia 16 de febrer el retrat oficial de José Montilla com a president, obra de la fotògrafa Maria Espeus, que ja va fer el retrat del president Pasqual Maragall. De moment, hi ha un estoc de 2.000 fotografies a disposició de les entitats que les demanin, que poden optar per tres mides diferents. Dues són de paret i també hi ha una versió de taula, tot i que tenen més sortida els quadres. Fins al dia 21, la Presidència havia rebut fins a 1.300 peticions, algunes de les quals ja han estat satisfetes, com ha pogut comprovar el mateix Montilla en alguna de les seves visites com a president a indrets tant allunyats com ara la Val d'Aran i Brussel·les.

Com que no hi ha una normativa que reguli aquest aspecte, la Presidència no envia els retrats d'ofici als edificis de les institucions públiques, i espera que aquestes o, fins i tot, les privades, demanin el retrat. De moment, hi ha peticions d'ajuntaments, consells comarcals, els diferents departaments del govern i delegacions territorials, però també de col·legis professionals, hotels i entitats empresarials. A tots aquests peticionaris se'ls envia només la foto i ells trien el marc que consideren escaient.

Montilla i el seu equip van triar a la fotògrafa Maria Espeus perquè és qui ja va fer el retrat de Pasqual Maragall. Espeus va voler fer la foto a l'aire lliure per donar-li «un aire més fresc», amb la fatalitat que va triar un dels pocs dies de fred d'aquest hivern –entre Nadal i Reis–, per la qual cosa va caldre habilitar estufes al pati dels Tarongers –no era qüestió que el President sortís a les fotos amb pell de gallina–, localització que Espeus va triar perquè és recognoscible gràcies a la televisió. De la sessió, se n'extreuen dues conclusions: Montilla té bon gust en el vestir i, sobretot, té una pell privilegiada, com ja ha dit alguna vegada Manuela de Madre. Efectivament, Espeus treballa normalment amb estilista, però en aquest cas no va caler, perquè el vestit gris fosc i la corbata grisa i blava que duia Montilla ja s'adeien amb el que volia. Només va caldre un maquillatge suau a la cara –als llavis no–, perquè «Montilla té molt bona pell, no té arrugues». Espeus és una fotògrafa polivalent, que tant es dedica a la moda, com als nus –un d'ells per a Danone–, el retrat i les campanyes de publicitat. Ha treballat per a empreses com ara BMW –la foto de la carretera del T'agrada conduir? és seva– i també per a l'ONCE, i marques com ara Tanqueray i Ducados. Però, a més, és una fotògrafa de polítics... socialistes. Va començar fent les fotos de les campanyes de Pasqual Maragall ja en l'època de l'Ajuntament de Barcelona. I deu ser cert el que es diu del paper decisiu del PSC en la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, perquè va ser ella qui va fer les fotos de la campanya electoral de l'ara president espanyol. Assabentat de la sort que dóna Espeus, Celestino Corbacho, alcalde de l'Hospitalet, també ha contractat els seus serveis. Què pretén reflectir en la foto d'un polític? «Una imatge propera.» I, això, tant és si és en un retrat oficial com en un cartell electoral.

Com que no hi ha cap normativa que ho reguli, la substitució de la fotografia de Maragall per la de José Montilla depèn de la voluntat dels responsables de les institucions, que fa tres anys ja van haver de prendre una decisió més dràstica després dels 23 anys de la presidència de Jordi Pujol. Ja aleshores no tots els ajuntaments tenien la foto de Pujol a la sala de plens –sobretot en el cas dels grans ajuntaments socialistes, començant per Barcelona–, ni tots van posar després la de Maragall. De fet, malgrat que l'única normativa que hi ha, un reial decret del 1986, estableix que la figura del rei espanyol ha d'estar en un lloc preferent del saló de plens dels ajuntaments –a Xàtiva (País Valencià) la tenen cap per avall perquè Felip V els va cremar el poble–, alguns consistoris com el de Sant Cugat en prescindeixen. En els casos en què hi havia el retrat de Pujol, aquest es va enviar a l'arxiu, a un armari o a un museu. En alguns llocs, de manera immediata –el mateix dia de les eleccions–, altres més tard, per no deixar una taca més clara a la paret, com a Deltebre. En el cas de Berga, es va penjar el de Maragall, però l'alcalde va decidir fer lloc al seu despatx als expresidents. Alguns alcaldes també van posar al seu despatx el retrat de Josep-Lluís Carod-Rovira, com és el cas del d'Anglès. A Tarragona, Joan Miquel Nadal, hi tenia un bust de Pujol, en lloc de la clàssica foto, i va trigar dos anys a posar el de Maragall, que, per tant, hi ha estat pocs dies. L'excusa era que Nadal va demanar a Maragall que triés escultor i aquest no es decidia. Finalment el va fer el mateix que el de Pujol, Bruno Gallart. Ara mateix, tots dos bustos són a terra al despatx de l'alcalde convergent, que ha d'encarregar el de Montilla.


La Presidència ja ha rebut 1.300 peticions i disposa de tres mides diferents, una de taula. Montilla «té molt bona pell», diu la fotògrafa, a qui també ha fitxat Celestino Corbacho. Es va posar una estufa per evitar l'efecte del fred

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Nascuda a Suècia, premiada i polifacètica

>El president Montilla ja té retrat oficial

>1.300 entitats ja han demanat el retrat oficial del President

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.