Dotze del matí. A l'andana de l'estació d'autobusos de Girona una quinzena de persones esperen el bus que els ha de portar a Santa Coloma. És el quart servei del matí que enllaça la capital gironina amb la selvatana. Abans de la posada en marxa de l'Àrea de Transport Metropolità només n'hi havia un i sortia a un quart de dues. Pugem. M'assec al darrere de dues dones que comencen a xerrar. No es coneixien de res però tenen una cosa en comú: estan encantades per l'increment de serveis. «Que no ens ho treguin mai!», diu Montserrat Miquel, jubilada de 78 anys i veïna de Santa Coloma. Ha aprofitat el matí per anar a la clínica Girona per fer-se radiografies. L'altra tertuliana és Maria Fernández, de 62 anys i també colomenca. S'ha operat de cataractes i ha d'anar sovint a fer-se revisions a l'hospital Santa Caterina. «Sempre m'hi portava el meu marit i havia de perdre hores de feina. Ja no l'haig d'empipar», sosté.
Cap al final de l'autobús hi ha Khalil Muchtar. Té 18 anys i treballa en un restaurant de Girona. Un cop a la setmana viatja a Santa Coloma per veure la família. També és un dels grans beneficiats perquè ara té millors combinacions. Preguntem a un altre usuari. En Joan Sureda té 79 anys i és de Santa Coloma. És el primer cop que agafa l'autobús. Ha tingut un accident amb el cotxe i l'ha hagut de deixar al taller, a Girona. La tornada en transport públic ha estat obligatòria. Adeslam Fidini és veí de Santa Coloma i torna a casa després d'haver fet els tràmits de la jubilació. No té cotxe i com a mínim dos o tres cops per setmana agafa l'autobús per anar a comprar o fer gestions.
Arribem a l'estació de Santa Coloma una hora després de sortir de Girona. La tornada la farem amb el mateix autobús, que arrenca al cap d'un quart d'hora. La Maria Busquets viu a Girona i la seva mare, a Santa Coloma. Sempre era la mare qui l'anava a veure. «Però veient que hi ha millors combinacions he decidit anar jo a Santa Coloma», explica. I diu que repetirà. Dos seients enrere hi trobem Montserrat Muntada, de 73 anys. És veïna de Vilobí i un parell de dies a la setmana va al CAP de Santa Coloma. «Per fer-me proves i revisions», diu. També lloa el servei: «Els fills treballen i així no els faig anar de corcoll». I, finalment, la Lorena Garcia. Té 20 anys. Cada migdia agafa el bus per anar a la universitat –estudia publicitat, a les tardes–. «S'ha notat un canvi. Ara el servei és molt millor.» I ja quan estem a punt d'arribar, la fem petar amb el conductor. Reconeix que el servei ha tingut molt bona acollida. «Sobretot al matí. A les nou anem plens!» Més serveis, però, també significa més hores de feina. I seria bo, diu, augmentar la plantilla si es manté aquesta dinàmica. L'ATM, doncs, no és una oferta complementària. Era una necessitat. I aquesta necessitat no s'ha resolt del tot. Ara penso en municipis com són Sant Hilari, Arbúcies, Breda...
