diumenge, 18 de febrer de 2007
> Del ministeri de Duran a la fusió de CiU
Duran diu que quan Mas va pactar d'amagat l'Estatut a La Moncloa li va passar pel cap plegar de la política. Però a Unió tothom dóna per fet que al líder democratacristià li queda per davant, com a mínim, una dècada en la primera línia de la política. Això si no és ministre. I és que una suposada entrada en el govern espanyol no seria cap final de carrera pera Duran, sinó que encara podria encoratjar-lo a reprendre la lluita de finals dels anys noranta pel lideratge de CiU, aprofitant la debilitat de Mas a l'oposició, opinen alguns dirigents. Que Duran fos el presidenciable de CiU i número u –hipòtesi que fa riure als convergents–, podria ser la condició que imposés Unió per acceptar la fusió que vol Convergència. Però no hi ha cap dirigent democratacristià que, en públic, s'atreveixi a defensar la fusió. Tots alcen la bandera de la singularitat i el perfil propi per tancar files i guanyar suports a Unió. Dels tres candidats a delfí, Espadaler és ara el més pròxim a CDC. Això pot jugar en contra seu a Unió, a curt termini, però el suport de Convergència en el moment del relleu pot ser decisiu. Si Duran ha controlat Unió fins ara és, en part, gràcies al pacte que va segellar amb Pujol durant la crisi amb Miquel Roca.
|
