El govern aprovarà el recurs en la reunió de dimarts que ve. A més, també s'analitzaran altres decrets de la llei orgànica d'educació (LOE) i «possiblement», segons va dir el mateix Montilla, es presentarà requeriment previ d'incompetència, un pas anterior per anar al TC. Montilla va assegurar que el decret del govern preservarà l'autonomia dels centres a l'hora de reforçar el català, el castellà o les matemàtiques, i que en tot cas «preservarà l'ús del català com a llengua vehicular». Aquesta és, de fet, la segona part de la negociació, ja que ERC considera que cal canviar el decret de Maragall dotant d'autonomia els centres, cosa que defensava ahir la federació de pares Fapac. ERC considera, en un exemple usat per Joan Puigcercós, que potser faltarà una tercera hora de castellà a la Garrotxa, però que en faltaran més de català a l'àrea metropolitana. A més, volen ampliar la immersió lingüística a secundària.

Amb aquesta decisió, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, queda desautoritzat, i ahir va fer broma sobre la seva continuïtat, segons algunes fonts. El mateix Montilla va fer un apart ahir amb el conseller per explicar-li «com funciona aquest govern». De fet, Maragall tenia el suport de part del PSC, si bé alguns consellers socialistes estaven d'acord amb ERC.

En canvi, el govern renuncia a recórrer contra la llei de la dependència amb l'argument que «universalitza un nou dret de ciutadania, ens dota de recursos i no impossibilita tenir un model propi», i posa com a exemple que la llei de serveis socials ja es tramita al Parlament. Montilla també va argumentar que la llei espanyola, votada per tots els partits menys per CiU i els bascos, «no suposa una xarxa paral·lela». El President va admetre que el govern ha valorat també les conseqüències polítiques de recórrer contra la llei al TC, en un moment en què el PP hauria pogut usar aquest fet en la campanya de desgast a què sotmet el PSOE ajudat per la politització del poder judicial. De fet, Montilla ahir es va dedicar, en la roda de premsa posterior a la reunió del govern, a carregar contra el PP arran de la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps. El President va evitar cap declaració estrident a l'hora d'anunciar que el recurs contra el decret d'ensenyaments mínims inclourà la tercera hora de castellà. Només va dir que inclou l'«annex tercer», que fa esment «als horaris». Montilla està d'acord amb l'argument d'ERC, però es troba amb un problema d'oportunitat política, que en el cas de la llei de la dependència li admet ERC, perquè «no és un problema de model de país, sinó estructural»: la Generalitat necessita els diners.

Sobre la llei de la dependència, Montilla també va recordar que els dictàmens del Consultiu no són vinculants, i va dir que CiU no va recórrer contra la llei d'universitats (LOU) del PP, quan la comunitat universitària ho demanava. «La defensa de l'autogovern no es pot valorar només segons la presentació de recursos. CiU podia no presentar-ne. Altres tenim un pecat original?», es va preguntar. CiU ho considera incomparable i Artur Mas defensa l'«ambició social, però des de Catalunya». Hi ha una contradicció en els arguments de Montilla quan diu que en el cas de l'educació cal preservar la «seguretat jurídica» en vista d'un decret expansiu i, en canvi, no considera que calgui en la llei de la dependència, tot i que no en paralitzaria l'aplicació. En tot cas, és una demostració d'equilibris interns i amb el PSOE i que per sobre de diferents sensibilitats, el tripartit té detectats els enemics.