Des de l'inici de la passada legislatura, totes les lleis, decrets, resolucions i plans del govern han de passar pel sedàs de l'Institut Català de les Dones, que defensa fer una «política de gènere transversal», i proposa la introducció de mesures a favor de les dones en totes les iniciatives que el govern aprova. Els resultats són evidents quantitativament: des del 2003, la Generalitat ha introduït mesures a favor de les dones en 165 lleis, decrets, resolucions i plans aprovats des d'aleshores. Algunes són simples detalls de forma –com ara que no s'utilitzi un llenguatge sexista– i altres, clares accions de discriminació positiva: per exemple, es prioritzen els ajuts a iniciatives a favor de les dones o promogudes per elles.

Certes mesures ja estan donant fruits qualitativament. Des que el 5 de juliol es va aprovar la llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de les administracions públiques, que preveu permisos de paternitat de quatre setmanes un cop la mare ja ha acabat la seva pròpia baixa per maternitat, 382 funcionaris de la Generalitat s'han beneficiat d'aquest dret, el triple que durant l'any 2005, quan només 122 homes van sol·licitar gaudir de part del permís previst per a la mare.

De la mateixa manera, els Mossos d'Esquadra van enllestir al novembre un document en què proposen una sèrie de mesures a favor de la igualtat d'oportunitats d'homes i dones dins el cos policial. Per exemple, fonts dels Mossos van explicar que es plantegen introduir l'assetjament sexual com una falta molt greu dins el règim disciplinari del cos, promoure la incorporació de les dones perquè un 25% dels agents siguin de sexe femení, regular les llicències d'embaràs perquè no perjudiquin les mosses que encara estan en pràctiques, i facilitar la mobilitat geogràfica a aquelles policies víctimes de violència de gènere.

Les mesures governamentals que afavoreixen les dones, però, van molt més enllà dels cossos funcionarials. La més recent, l'aprovació del projecte de llei del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, que preveu que les persones maltractadores no puguin heretar del cònjuge maltractat, sempre que hi hagi sentència ferma en un judici. I la més ambiciosa, que tots els municipis que s'acullen als ajuts de la llei de millora de barris estiguin obligats a fer actuacions que prevegin l'equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i dels equipaments. «La mesura va provocar perplexitat inicialment», diu Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat, que afegeix, però, que «ha donat resultats notables». «S'estan executant projectes per un import de més de 12 milions», destaca, que inclouen des de la creació de punts d'informació per a les dones fins a l'habilitació de locals per a les associacions de dones o la realització d'activitats formatives, i la renovació de l'enllumenat públic per millorar la percepció de seguretat de les dones.