El sector energètic és un dels àmbits afectats per les conseqüències que comporta el canvi climàtic, és a dir, la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, principal causa de l'escalfament del planeta. La combustió de fòssils com ara el carbó, el petroli i el gas per produir energia provoca emissions de gasos amb efecte hivernacle, mentre que la producció d'energia nuclear a partir de la fissió d'urani no provoca emissions. Paral·lelament a això, la producció elèctrica va a l'alça a causa de l'augment de la demanda mentre que les reserves de fòssils començaven a minvar i a encarir-se. Tot plegat ha propiciat que es reobri el debat sobre l'energia nuclear i la necessitat o no de comptar amb ella en el futur.

La Coordinadora Tanquem les Nuclears, formada per 47 entitats, es va crear fa un any i mig per recordar l'accident de la central de Txernòbil però des de llavors se'ls ha girat feina. Un dels seus portaveus, Miquel Muñiz, és del parer que es tracta d'un fals debat, perquè l'objectiu dels que aposten per l'energia nuclear és «allargar la vida de les centrals actuals i no pas fer-ne de noves», diu. «El mercat energètic està liberalitzat, per tant qualsevol empresa avui pot decidir construir una central, el problema és que ningú es vol arriscar perquè és una energia molt cara i bruta.»

A FAVOR
Tanmateix, la disminució de reserves de combustibles fòssils, la necessitat de reduir les emissions de CO2 que en genera la combustió, i l'augment de la demanda energètica ha fet que des de sindicats com ara UGT i organitzacions empresarials com és Foment del Treball, s'alcin veus que reclamen que es tingui en compte aquest tipus de producció d'energia. El sector partidari també rep el suport del Col·legi d'Enginyers Industrials.

L'enginyer i director de l'informe S'acosta el crac energètic, Jordi Dolader, creu que atesa la situació energètica mundial «és un suïcidi renunciar a qualsevol tipus d'energia» i més quan noves tecnologies, com ara la fusió nuclear, l'hidrogen i el segrest de CO2, encara es troben en fase d'estudi i no seran vàlides fins d'aquí a un període entre 50 i 20 anys. «No podem descartar cap font energètica ni posar tot l'èmfasi en una única font com ara les renovables», insisteix Dolader, que aposta per fomentar el transport públic, aplicar el recentment aprovat Codi Tècnic de l'Edificació i continuar millorant la tecnologia com, per exemple, les investigacions enfocades a tractar i reduir la perillositat dels residus nuclears a partir d'un procés de transmutació.

El president del Fòrum Atòmic Europeu, Eduardo Gonzàlez, apostava aquesta setmana per construir 10 centrals noves fins al 2025 a l'Estat espanyol per cobrir la demanda energètica, estalviar emissions de CO2 i donar un suport al sector industrial. Segons González, en informacions recollides dimarts passat per l'agència Efe, l'energia nuclear «és necessària a causa de la manca de recursos propis, una connexió elèctrica insuficient i l'incompliment del Protocol de Kyoto», va dir.

EN CONTRA
Els col·lectius contraris a l'energia nuclear i que reclamen un calendari de tancament de les centrals consideren que aquest tipus de producció elèctrica no és cap solució entre altres motius perquè les reserves d'urani, l'element necessari per al procés de fissió en els reactors, també són finites. Segons càlculs de la coordinadora, les reserves d'urani conegudes en l'actualitat són de 3,2 milions de tones, mentre que els mateixos càlculs xifren en 4.959 el nombre de reactors nuclears que farien falta per satisfer la demanda elèctrica en un horitzó fins al 2020. Aquest nombre de reactors requereixen per funcionar 45 milions de tones d'urani. Muñiz també alerta que l'urani no és cap font autòctona ja que s'ha d'importar d'altres països com ara Àfrica i Amèrica Central.

Pel que fa a la reducció de gasos amb efecte hivernacle, Muñiz explica que si bé el reactor nuclear en funcionament no emet CO2 cal tenir en compte que actuacions com és l'extracció d'urani, els processos a què és sotmès per obtenir-lo enriquit, així com el transport fins a la central sí que emeten gasos amb efecte hivernacle. Fonts de la coordinadora també alerten que l'urani no és un substitut del petroli ja que un 80% del seu consum correspon al sector del transport.

Finalment i no menys important són els problemes que encara arrossega la producció d'energia nuclear, els residus que genera i el cost econòmic. Muñiz assenyala que residus com ara el plutoni no es desintegren fins al cap de 140.000 anys i que de moment els processos de transmutació per reduir la perillositat dels residus no han obtingut resultats positius. La construcció d'un magatzem on enterrar els residus té a més l'oposició de la societat civil.

La Coordinadora Tanquem les Nuclears aposta com a solució per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle accions enfocades a l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, que avui només representen prop d'un 3% del total de la producció. En aquest sentit, Greenpeace, durant la seva intervenció dimecres en la cimera a París del Consell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, va presentar un informe en què reclama una aposta decidida per les fonts d'energia renovable, amb les quals, segons l'organització ecologista, es podria arribar a reduir un 50% les emissions de gasos d'efecte hivernacle. «Existeix tecnologia per actuar i no seria necessari recorre a l'energia nuclear i sense perdre qualitat de vida», insistia el president de l'organització Greenpeace, Juan López de Uralde.