En només setze dies, els partits es van gastar plegats partides milionàries per intentar superar o mantenir –segons el cas– el llindar d'escons que havien obtingut el 2003. Del 15 al 30 d'octubre, van emprendre una cursa maratoniana que els va costar més de deu milions. La federació nacionalista és la que més euros va invertir: 3.595.500. La segueixen molt de prop els socialistes, amb 3.231.482,41 euros pressupostats com a despeses. ICV, que va gastar-ne 2.190.364,36, els va al darrere. I els republicans els xifren en 1.675.000. El PP i Ciutadans-Partit de la Ciutadania no van voler fer arribar a aquest diari els seus comptes.

CiU, PSC i Iniciativa, a més, tancaran els seus pressupostos amb dèficit: hauran gastat més diners dels que ingressaran depenent dels resultats. Esquerra, en canvi, no preveu perdre cap estalvi perquè hi ha destinat, aproximadament, el que rebrà de l'executiu. Però, quants diners hauran invertit els partits a fer seure al Parlament els seus diputats? A la federació nacionalista –que va obtenir 48 escons– li ha costat 74.906,25 euros cadascun. Al PSC –amb 37– 87.337,35 euros. A ERC –amb 21–, 79.761,90. I a qui han sortit més cars és a a Iniciativa –amb 12 escons–, que proporcionalment va gastar 182.530,33 en cadascun.

Ara bé, les formacions no es nodreixen només de recursos propis a l'hora d'afrontar la campanya. El Departament de Governació i Administracions Públiques subvenciona els partits mesos després dels comicis, depenent dels resultats que hagi obtingut cadascun, i també afronta costos d'enviament de les paperetes de vot. Fins aleshores, però, els partits paguen la campanya de les seves arques i disposen també d'una bestreta o un avançament de la subvenció, que és proporcional al que es calcula que rebran amb relació als vots i escons obtinguts. A més, les forces polítiques que han revelat els seus pressupostos van demanar crèdits a entitats bancàries.

ELS COMPTES DE CIU
El pressupost de la federació nacionalista ha estat de 3.595.500 euros. Una quantitat que ha repartit entre la «creació i realització» (383.000), la publicitat en mitjans de comunicació (517.640) i exterior (647.060), actes públics (650.000), la tramesa censal de paperetes i propaganda (1.006.800), i dues partides més que agrupen sota «altres accions» (315.000) i «altres despeses» (76.000). CiU va fer front a aquests diners amb la bestreta de la subvenció pública, de 699.039,81 euros, amb 696.460,19 més que procedien dels seus propis recursos, i mitjançant un crèdit. El va demanar a «la Caixa», i va ser de 2.200.000 euros, amb un venciment d'uns dos anys (cap al 30 de juny de 2008) i al 4,82% TAE. Pel que fa a les entrades pressupostàries, planifiquen ingressar una subvenció de 2.546.253,49 euros incloent-hi la bustiada –una xifra a la qual s'ha de restar l'avançament ja cobrat– que argumenten està d'acord amb les previsions fetes i que, en qualsevol cas, supera el crèdit demanat. Si es resten les sortides i entrades del seu pressupost, la federació eixugarà amb les seves arques un dèficit d'aproximadament un milió d'euros.

EL PSC, MÉS DE 3 MILIONS
Els socialistes van invertir 3.231.482,41 euros en la campanya que va contribuir que el PSC obtingués 37 diputats, i a partir d'aquí pogués sumar majoria amb ERC i ICV-EUiA. A falta d'acabar d'ultimar els comptes, el PSC assegura que va gastar 1.154.380 euros en publicitat i edicions, 846.899 en producció i actes, 236.611 en «serveis generals», i 993.590 en l'enviament de propaganda electoral. Ho va finançar mitjançant un crèdit demanat a Caixa Catalunya, entitat presidida per l'exdirigent socialista Narcís Serra, d'1.700.000 euros, al 3% d'interès; gairebé dos punts per sota de l'interès TAE contractat per CiU. També va disposar d'una bestreta de la subvenció posterior de 680.245, amb una partida de 56.550 euros d'aportacions i recuperació de despeses, i amb 794.686 euros més procedents del pressupost ordinari. Els socialistes calculen que ingressaran unes subvencions d'1.234.795,74 euros pel resultat electoral i de 992.567,22 per l'enviament de propaganda, i a més sumaran al total 24.000 euros més en aportacions, 32.550 en «recuperació de despeses» i 105 en interessos financers. En total, 2.284.017 euros que es quedaran gairebé un milió lluny dels diners gastats. En concret, 947.464,45 euros.

OBJECTIU: NO ENDEUTAR-SE
ERC és l'única formació que no liquidarà els seus pressupostos amb dèficit. Els republicans argumenten que el seu «objectiu» és convertir ERC «en el primer partit polític sense endeutament». Van gastar 1.675.000 euros en la campanya: 420.000 en l'edició de materials per fer arribar el missatge del partit i fer publicitat dels actes, 1.025.000 en bustiades, 135.000 en les despeses d'escenografia, servei d'àpats i personal per als mítings, i 95.000 euros en anuncis als mitjans de comunicació. Esquerra va fer front als pagaments amb l'avançament de la subvenció i un crèdit. El partit es reserva l'entitat a què va demanar-lo i en quines condicions ho va fer. Tampoc va precisar quins diners preveu ingressar de l'administració amb relació als resultats que van obtenir als comicis. Però comptant els escons i vots que van aconseguir, rebran prop de 678.000 euros, i més de 990.000 per la tramesa de propaganda i paperetes. Els números quadren: dèficit zero.

ICV INVERTEIX DOS MILIONS
Els ecosocialistes van gastar 2.190.364 euros. 990.364,36 en l'enviament de propaganda i paperetes, 170.000 en el lloguer de sales per als mítings, vehicles i infraestructures, 410.000 en serveis professionals, 125.000 en suport a les organitzacions, 435.000 en publicitat i propaganda, 15.000 en desplaçament i altres serveis, i 45.000 més en despeses financeres. Van rebre una bestreta de la subvenció d'aproximadament 344.000 euros i també van concertar un crèdit amb «la Caixa» d'1.500.000 euros, del tipus euríbor més un punt a tornar en dos anys (aproximadament, l'octubre de 2008). Preveuen rebre una subvenció de 419.060,94 euros per vots i escons, i 990.364,36 per les paperetes enviades per correu. Així que liquidaran el pressupost amb un dèficit de 781.000 euros.

70 CÈNTIMS PER VOT
Hi ha una sèrie de normes a l'hora de calcular les subvencions que rebran els partits del govern. Les regles del joc són senzilles. D'una banda, disposaran de 18.431,32 euros per cada diputat que hagin obtingut, i 0,70 més per cada vot aconseguit per cada candidatura que hagi pogut formar, com a mínim, un escó. D'altra banda, percebran 19 cèntims per cada elector d'una circumscripció electoral, sempre que la candidatura hagi obtingut un diputat per aquesta circumscripció i formi grup parlamentari, en concepte de les quantitats gastades en la tramesa de les paperetes. Així ho estableix el Decret 333/2006, de 5 de setembre. A més, en el cas de les partides que s'entregaran depenent dels resultats, hi ha una restricció: cap partit no pot superar per despeses electorals el límit que resulti de multiplicar per 0,37 euros el nombre d'habitants de població de dret de les circumscripcions on es presentin candidatures. La subvenció per la bustiada, per tant, queda exclosa d'aquest límit.