L'inici d'aquest hivern tan primaveral –per culpa, segons diuen, del canvi climàtic– va propiciar la proposta de la Cambra de Comerç de Girona d'obrir un debat sobre l'ús de l'energia de fissió nuclear. El president de la cambra gironina, Domènec Espadalé, considera aquesta energia «segura i assequible» i proposa estudiar de fer aquí centrals termonuclears de tercera generació, com les que es volen impulsar a Finlàndia i al nord de la República francesa. Aquest dimecres José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, va desenterrar el debat sobre l'ús de l'energia nuclear. Segons el polític portuguès, es tracta d'una energia «econòmicament sostenible i poc contaminant».

El debat pot ser llarg i, si s'ha de fer cas dels ciutadans, no s'haurien de fer centrals nuclears. D'una enquesta del CIS del 28 de febrer del 2004 sobre medi ambient es desprèn que el 91,6 per cent dels ciutadans de l'Estat espanyol estan en contra de les centrals nuclears: les troben perilloses. A més, quasi la meitat (el 49,2 per cent) pensen que en cinc anys hi ha risc d'un accident nuclear.

Amb un panorama social semblant, el 1974 es va obrir el debat de l'energia nuclear a Dinamarca. El 1976 va néixer a Christiania, aquell barri de hippies de Copenhaguen, el sol somrient amb la inscripció «Atomkraft? Nej Tak», el lema antinuclear que va esdevenir una icona de l'ecologisme militant. Aquí el vam traduir amb el «Nuclear? No gràcies», que vam enganxar als darreres del dos cavalls i a les solapes de l'americana de vellut i a la tira del macuto. I a Girona formava part de les pancartes que es van penjar en alguns balcons del costat del viaducte de Renfe per protestar contra el pas de materials radioactius pel centre de les zones habitades. El 7 de gener del 1979 els grups ecologistes es van revoltar perquè el tren radioactiu es va parar cinc minuts a l'estació de Girona. Feia set anys que passava aquest tren carregat de residus radioactius. Catorze anys abans, però, el règim franquista va estar a punt de convertir les comarques gironines, la Costa Brava, en el primer lloc d'acollida d'una central nuclear a Catalunya. El 1965 es van fer prospeccions a la gola del Ter, entre Pals i Torroella de Montgrí, per emplaçar-hi una central. Al final es va escollir un espai força deshabitat a Vandellòs. Els intel·lectuals gironins de l'època van lamentar que no es construís la central nuclear a la Costa Brava. El més destacat de tots va ser el més destacat de tots, Josep Pla.

A Dinamarca van buscar molts llocs, però mai s'hi ha construït cap central nuclear. A les comarques gironines, si s'ha de fer cas als moviments populars de defensa del territori, serà difícil; cal pensar en l'experiència dels contraris a la línia de 400.000 volts. A més, cal tenir present una altra qüestió: és molt complicat trobar zones molt deshabitades, poc urbanitzades i sense gaires afectacions per posar centrals d'aquesta mena. Però també convé tenir present que allà a on han tingut nuclears fins ara, potser ja no en voldran cap més, per moltes compensacions que donin.