Quan Martí l'Humà va assabentar-se que Bernat Metge havia escrit un llibre en què parlava del seu difunt germà, el rei Joan, va demanar-li que n'hi fes arribar una còpia. Metge havia estat secretari de Joan, però tres anys abans, a causa dels tèrbols esdeveniments que seguiren la no menys tèrbola mort del rei, havia estat apartat de les seves obligacions a la cort. No es pot descartar, fins i tot, que hagués passat una temporada a la presó.

L'obra narra l'aparició en somnis de l'esperit reial, acompanyat pels peculiars Tirèsias, l'endeví cec de Tebes, i el músic Orfeu. El diàleg amb el rei serveix a Bernat per aclarir algun aspecte sobre la immortalitat de l'ànima que no tenia prou assumit, i també, és clar, per posar de manifest la seva innocència. Instat per l'alter ego de l'escriptor, Orfeu relata la seva davallada a l'hades per recuperar Eurídice, i descriu la ciutat infernal i les penes que s'hi pateixen. La referència a l'amor desencadena la intervenció de Tirèsias, que, per tal de persuadir Bernat de la vanitat d'aquest sentiment, li engalta una llarga diatriba contra les dones. Ell, menys disposat a deixar-se convèncer que quan ha parlat amb el rei sobre l'ànima, reprèn els arguments de Tirèsias aplicant-los als homes. Les posicions són massa distants, i Bernat es desperta desconsolat.

S'ha discutit força sobre el sentit de Lo somni, i si ha de ser entès com el relat d'una conversió, una declaració encoberta de l'obstinació d'un heretge o una apologia de la llibertat individual. En qualsevol cas, degué fer evident al nou monarca que no es podia permetre desaprofitar un talent com el de Metge, i el secretari reial no va trigar a ser reintegrat a les seves antigues funcions.

JOAN SANTANACH és professor de literatura catalana medieval de la UB