| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 23 de desembre de 2006 > Els estudiants de 13 anys escriuen i parlen més bé el castellà que el català
Un informe d'Educació del 2005 assenyala que el coneixement del castellà al final de primària és «acceptable»MARCEL BARRERA. Barcelona Els alumnes de 13 anys que estudien segon curs d'ESO parlen i escriuen força més bé el castellà que el català, segons els exàmens de competències bàsiques publicats pel Departament d'Educació corresponents als cursos 2001/2002 i 2003/2004. En ple debat sobre l'ampliació de les hores de castellà a primària –ahir l'Ajuntament de Barcelona va demanar la retirada del decret si es demostra que envaeix competències– els informes assenyalen que a l'últim curs de primària el coneixement de castellà entre els alumnes és «acceptable»; i que un cop a l'institut, només superen el nivell mínim de català el 68% dels alumnes, contra el 72% que ho fan en castellà. En anglès, únicament el 54% dels alumnes supera els nivells més elementals.
Segons el número 9 del Sistema d'Indicadors d'Ensenyament de Catalunya publicat l'octubre de l'any passat pel Departament d'Educació, els resultats globals que obtenen els alumnes de sisè de primària de llengua castellana són «acceptables», una anàlisi feta a partir d'una enquesta a més de 2.000 alumnes el curs 2002/2003 que qüestiona, en bona mesura, les afirmacions del conseller, Ernest Maragall, segons el qual calen més hores de castellà a primària, d'acord amb el que estableix el decret de mínims aprovat pel govern del PSOE. La normativa, que s'ha de començar a aplicar el mes de setembre que ve, preveu 315 hores de castellà en tota la primària. La resta d'indicadors també coincideixen en el fet que els alumnes acaben l'ensenyament obligatori amb un nivell pitjor de català que de castellà. Tot i l'anàlisi positiva de l'informe d'Educació respecte als coneixements de castellà, les dades assenyalen que els alumnes acaben primària amb millors coneixements de català que de castellà, segurament conseqüència dels resultats de la immersió lingüística. Quan aquests alumnes arriben als instituts i la immersió lingüística declina, la situació es capgira 180 graus i al segon curs d'ESO els coneixements bàsics de llengua catalana estan força per sota que els de llengua castellana. L'informe del Departament d'Educació revela grans diferències en algunes competències bàsiques, com per exemple en la «producció d'un text escrit fet amb ordre i claredat tot aplicant correctament els coneixements lingüístics». Un cop fets els exàmens a 3.232 alumnes de segon d'ESO procedents de 125 instituts, van superar la prova de català únicament el 43% dels alumnes. En castellà, en canvi, la van superar el 72%. I en anglès, els resultats estaven al mínim. Únicament van aprovar el 54% dels alumnes. Respecte a l'expressió oral, en català van assolir les competències bàsiques el 62% dels alumnes, mentre que en castellà el percentatge va ser més alt, del 65%. Només en la comprensió dels textos el català superava el castellà: 65% en el primer cas i 64% en el segon. L'estudi també assenyala que mentre els resultats en castellà estan molt igualats entre els alumnes –amb molt poques diferències entre estudiants de classe baixa i de classe alta– en llengua catalana les oscil·lacions són molt grans i hi ha diferències d'entre 14 i 27 punts segons la classe social de l'alumne. Els mals resultats de català que obtenen els alumnes a ESO coincideixen també amb les notes de selectivitat. La mitjana de la prova de català l'any 2004 no va arribar ni al cinc. Va ser del 4,9. En canvi, la nota mitjana a la selectivitat en els exàmens de castellà va ser de 6.Aquests pèssims resultats en català van impulsar a l'inici de la legislatura passada el Departament d'Educació, encapçalat per la consellera Marta Cid, a impulsar un decret de llengües que es va aturar després que una sentència del TSJC va obligar una escola de Badalona a fer classes en llengua castellana a un alumne de set anys. |
)
)
|
El ple de l'Ajuntament de Barcelona va rebutjar ahir amb els vots de l'equip de govern –PSC, ERC i ICV– i CiU una declaració institucional que rebutja que les escoles de primària imparteixin assignatures troncals en castellà. Segons els grups que van donar suport a aquesta declaració, tots excepte el PP, impartir ara assignatures importants en castellà a primària suposaria un «retrocés del català a l'escola en coherència amb el model educatiu i pedagògic que fins ara ha demostrat la seva idoneïtat». La mateixa declaració, de 7 punts, demana que es garanteixi el «pes lectiu del català dins el currículum, el seu caràcter de llengua vehicular a l'ensenyament i el vigent sistema d'immersió lingüística». L'Ajuntament de Barcelona també va aprovar «denunciar el contingut del reial decret que suposi una invasió de competències», i va posar de manifest que el procés d'immersió està avalat pel Tribunal Constitucional i «fins i tot per la Unió Europea», i és l'únic que garanteix que el «català tingui el mateix grau de coneixement de tots els alumnes catalans». D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida també va debatre en un ambient tens el polèmic decret de mínims. La regidora del PP Dolors López es va adreçar per primera vegada en castellà per defensar el bilingüisme. El fet va provocar que la resposta del regidor Francesc Pané, d'ICV, es fes en italià i francès. Xavier Sáez, d'ERC, va acusar la regidora del PP de polititzar la llengua. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|