Tot i que la majoria d'alumnes «se senten bé a l'escola» i es produeix sovint un excés d'alarmisme, assenyala l'informe, el Síndic de Greuges planteja 27 recomanacions per lluitar contra un fenomen, l'assetjament escolar, que segons l'estudi no s'aborda amb prou rapidesa als instituts. «Els centres docents –assenyala– no estan preparats per detectar de manera ràpida les situacions d'assetjament escolar ni per identificar-ne els signes.»

Una de les conseqüències de la falta de reflexos és que, quan el conflicte està començant, l'«alumne víctima i la seva família tenen el símptoma del burn out» o de fatiga. «Això aboca quasi de manera inevitable –assenyala l'estudi– al canvi de centre», una solució molt recurrent en casos de conflicte que l'informe desaconsella.

Una de les dades reveladores de l'estudi és que els alumnes més grans, quan ja fa quatre anys que són a l'institut, expressen major desconfiança que els nous estudiants de primer. Segons l'enquesta realitzada a alumnes de 12 i 16 anys, quasi un 4% dels alumnes s'han sentit obligats a fer coses que no volien. Entre les recomanacions que assenyala l'informe hi ha que s'«aprofiti la possibilitat legal» que recull la nova llei orgànica d'educació (LOE) que un «mateix professor pugui impartir més d'una àrea en el primer cicle». L'objectiu d'aquesta mesura és «reforçar el paper essencial de l'acció tutorial i reduir el nombre de professors que intervé en cada grup».

L'informe, de 166 pàgines, també demana «garantir l'observació i supervisió educativa en els temps no lectius, com ara durant les estones de menjador, esbarjo i transport», i «incrementar les funcions de les comissions de convivència». Els plans de mediació escolar que executen algunes escoles no estan prou desenvolupats, segons Rafael Ribó, que va presentar l'estudi juntament amb l'adjunt d'infància al síndic, Xavier Bonal, que durant la presentació de l'informe titulat Convivència i conflictes als centres educatius va posar l'accent en la necessitat de la «prevenció i el diàleg» entre els alumnes per a la solució de conflictes. Una de les conclusions de l'estudi és precisament «incrementar la participació de l'alumnat i de les famílies en l'elaboració, aplicació i revisió de les normes de convivència». I és que l'estudi assenyala la importància, per assolir un bon clima de convivència, que els alumnes entenguin la raó de les normes que regeixen el centre. «Un clima positiu s'assoleix a partir d'unes normes elaborades en sentit no coercitiu i pactades entre tots», indica l'informe, que reflecteix algunes de les queixes dels alumnes, entre les quals hi ha que cada vegada s'imposen amb més duresa les normes de puntualitat però no les relatives a la conflictivitat i la discriminació. L'informe també es queixa de vegades de la manca d'actuació de la inspecció educativa, i demana més formació per a tots els professionals. Respecte als alumnes assetjadors, assenyala que cal intervenir de manera «ràpida, sòlida i clara» i transmetre un missatge de «tolerància zero».