Tant els sindicats de l'educació, com els professors i directors han coincidit a manifestar que la proposta del Ministeri d'educació d'incrementar una hora més la llengua castellana a les escoles de primària a partir del curs vinent no té raó pedagògica. Carles Mata, president d'Axia, l'associació de persones que exerceixen o han exercit càrrecs de direcció a l'educació pública, deia que «no hi ha nivell inferior de castellà» i creu que la mesura «és de caire polític». Ara indica que cal decidir si envaeix o no competències i en el cas que no ho faci «s'han de reorientar les matèries de primària i reestructurar els horaris», aprofitant la sisena hora. Irene Balaguer, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, coincideix en part amb aquestes argumentacions i creu a més que aquestes decisions «s'allunyen de la manera d'aprendre del segle XXI» en què el mestre ha de poder adaptar les classes en cada cas, depenent dels alumnes que la integrin.

Rosa Cañadell, del sindicat USTEC, indicava que caldria «adaptar la realitat lingüística de cada centre» ja que hi ha escoles, diu, que tenen molts alumnes sud-americans «als quals fan més falta hores de català», per exemple. Tant CCOO com UGT creuen que hi ha temes més importants al decret «i el que s'ha de fer és deixar autonomia als centres perquè decideixin», assenyala Josep Miquel Lacasta, de CCOO, «mentre s'arribin a les competències exigides». Per David Medina, de la UGT no és bo magnificar aquest tema «ni polititzar-lo», com creu que s'està fent quan «es parla de coses molt més importants». De la seva banda, la Fapac, la federació que reuneix associacions de pares d'alumnes de primària, va declinar fer declaracions perquè avui els seus responsables es reuneixen amb Maragall per aquesta qüestió.

MARAGALL EL DEFENSA
De la seva banda, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va assegurar ahir que no es conforma «amb el nivell actual de llengua castellana dels nois i noies de Catalunya». En declaracions a Catalunya Ràdio, Maragall va dir que el decret no afectarà el català a les escoles i va considerar que seria positiu que els joves comencessin «una mica abans» a estudiar castellà. La Generalitat haurà d'aprovar entre febrer i març el decret adaptant-se als mínims que fixa el Ministeri. Això no es farà fins que no s'hagi emès el dictamen que ha de decidir si el decret envaeix competències del govern català. Segons el conseller Maragall aquesta hora de més de llengua castellana no ha d'anar en detriment de les de català. Però davant la possibilitat que alguna matèria comuna es pugui impartir en castellà el Sindicat dels Països Catalans va enviar un comunicat en què rebutja la proposta. Òmnium, de la seva banda, insta el govern a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret perquè, entre d'altres, envaeix competències del govern en matèria educativa.

«NO ÉS UNA HORA DE MÉS»
El secretari general d'Educació, Alejandro Tiana, considera que el nou decret no imposa una hora de més «sinó que el decret del 91 ja plantejava un mínim de tres hores fins i tot a les comunitats amb llengua pròpia» i Catalunya, diu, és l'única que no ho va aplicar i va utilitzar una de les tres hores de castellà per ensenyar estructures lingüístiques compartides. És per això que ara l'últim paràgraf del decret deixa ben clar que, en el cas que se segueixi aquest sistema si la llengua de l'ensenyament d'aquestes estructures comuns fos diferent al castellà, aquesta hora no podrà sortir de les tres que s'han d'oferir, com a mínim, d'aquesta llengua.