diumenge, 10 de desembre de 2006
> Agrupar-se contra el fred
Si bé el martinet blanc, de la família dels ardeids, no està amenaçat, és l'únic de tota la seva tipologia que està present durant tot l'any a les comarques gironines. La regressió de les zones humides, però, sí que el pot afectar en un futur, ja que és precisament en espais com ara aiguamolls i el bosc de ribera on para a alimentar-se. Tot i això, ara està en expansió. Amb les potes negres, i d'uns 60 centímetres d'alt, és una au que es desplaça constantment, i que els estudis han demostrat que es comuniquen entre elles per donar-se a conèixer els millors llocs on anar a menjar. Per alimentar-se, l'animal s'espera completament immòbil en zones d'aigua dolça, i quan veu una presa, dispara el coll –expressament llarg i replegat per aquesta funció– per caçar-la. Les colònies més importants són al delta de l'Ebre, i també a les Medes i als aiguamolls, i en general es pot veure arreu de Catalunya. La seva poca desconfiança de l'home ha permès veure'l fins i tot durant algunes èpoques en llocs com ara el pont de Pedra de Girona i la llera del Ter. Per dormir prefereixen zones arbrades, on s'agrupen a la nit. Això s'aguditza a l'hivern, estació en què canvien el comportament, ja que els permet tant protegir-se de possibles depredadors com no haver de passar tanta fred. Com a curiositat, durant l'època de cria al mascle li surt un plomatge nupcial al cap, en forma de petita cresta, per atraure les femelles. Aquest plomatge va fer que a principi del s.XX l'espècie estigués en perill, perquè era molt apreciada com a ornament per acompanyar els barrets.
|
