L'increment de la mitjana d'edat de les dones a l'hora de tenir el primer fill (se situa en els 34 anys) i l'empitjorament de la qualitat del semen (Tarragona és de les ciutats on es dóna més aquest problema) fan que les taxes de «subfertilitat», com ho denominen els especialistes, siguin el doble que fa quinze anys, quan només una de cada deu parelles tenia dificultats per tenir un fill. Aquestes dades van portar els responsables de la primera clínica que fa fecundació in vitro a Tarragona a instal·lar-se a la ciutat.

Imma Saumell és la biòloga que dirigeix el laboratori, l'espai on es porten a terme la fecundació dels òvuls. No totes les parelles o dones que acudeixen a la clínica cal que se sotmetin a aquesta tècnica, sinó que primer s'ha de valorar la possibilitat de la inseminació artificial. Si finalment la fecundació in vitro és l'opció adequada, es fa la «microinjecció plasmàtica» al laboratori, és a dir «aproximar els espermatozous als ovòcits», explica Saumell. Un cop fet aquest procés, és realitza una tècnica suplementària: el diagnòstic genèric preimplantacional, en què s'analitzen els embrions i es trien els que tenen una dotació cromosòmica normal, que s'implantaran a la dona.

Quan han passat dotze setmanes, es fa «el diagnòstic prenatal per veure que el nen està sa», afegeix el director del centre i ginecòleg, Pere Feliu. Fer aquest cribratge la dotzena setmana comporta una sensibilitat de diagnosi del 92% respecte del 65% que té el cribratge de la sanitat pública, que es fa la quinzena setmana. Amb aquesta prova es pot veure si hi ha malformacions i si cal interrompre l'embaràs. El fet de fer-ho abans, «fa que l'impacte emocional sigui menor», argumenta Feliu.

El tractament d'inseminació artificial costa uns 600 euros, mentre que la fecundació in vitro val entre 3.600 i 3.800 euros.