La primera reunió del Consell de Govern, extraordinària, va servir per nomenar els secretaris generals i altres càrrecs sectorials i per posar fil a l'agulla en l'activitat legislativa, començant pel que va quedar pendent en la legislatura passada. Els consellers analitzaran la vintena de projectes de llei que van decaure quan es va dissoldre el Parlament, per veure si s'han d'adaptar al nou Estatut. Entre aquests hi ha el de l'oficina antifrau, el del Memorial Democràtic, el de contractes de conreu i el de reforma de l'Institut Català de la Salut (vegeu fitxa adjunta). A més, dels últims tres anys també van quedar pendents algunes proposicions de llei impulsades per tots els grups, com ara la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La intenció és, un cop revisats els projectes, aprovar-ne sis o set abans de Nadal per remetre'ls de nou al Parlament. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va evitar explicitar quins tindran prioritat, però va avançar que «pertanyen als àmbits social, empresarial, de la seguretat i del territori, inclòs en aquest últim àmbit el món rural i l'agricultura» perquè els diferents sectors socials se sentin representats per les primeres mesures impulsades per l'Entesa.

Les prioritats del nou executiu les deixarà clares el President en la compareixença que té previst fer en la comissió primera del Parlament abans de Nadal, quan també està previst que s'entrevisti amb el Rei i amb José Luis Rodríguez Zapatero. El vicepresident i els consellers està previst que també s'expliquin en les comissions sectorials de la cambra, però a partir de la segona quinzena de gener.

PARLAR EN NOM DEL GOVERN
Carod-Rovira va ser el responsable d'explicar els primers acords del nou executiu, en el qual està previst que no hi hagi portaveu. Els consellers donaran compte de les resolucions preses en cadascun dels consells de govern en funció de l'àmbit a què corresponguin. Durant la compareixença d'ahir, el vicepresident de l'executiu es va negar a respondre les preguntes relatives al seu partit, ERC. Ho farà durant els propers quatre anys quan, igual que el president de la Generalitat, José Montilla, només es pronunciaran públicament com a representants de l'Entesa. És una altra de les decisions emmarcades en la voluntat de demostrar que es tracta d'un únic govern de Catalunya i no un executiu de tres partits.